La crisi i les ajudes a la compra d’automòbils, la gota que fa vessar el got

Ara fa uns mesos que vaig començar aquest blog pensant en anar-hi penjant reflexions diverses sobre l’actualitat i articles que feia temps que volia anar escrivint sobre diversos temes. I el fet és que ara, un temps després, he escrit menys del que voldria, i el pitjor de tot, corro el perill de no fer-ho sobre diversos temes i acabar-me centrant en la crisi (o les crisis) que ens afecta.

La defensa estúpida de la perpetuació d'un model econòmic i productiu sense futur.
La defensa estúpida de la perpetuació d’un model econòmic i productiu sense futur.

Potser això tampoc seria tan greu, ja que donada la magnitud de les actuals crisis, la seva interrelació, i la dimensió sistèmica de tot el nostre món, potser a partir de parlar de la crisi es pot acabar parlant de pràcticament tot, i, a més, aprofitar per idear propostes de millora per començar a construir un món millor, més just, i més sostenible.

I és que darrerament, escoltant les notícies o llegint els diaris, no puc sinó indignar-me cada vegada més. Indignar-me amb la ciutadania, que no es queixa prou, que no surt al carrer a defensar els seus drets, que no coopera suficient amb els seus veïns i veïnes, que potser exigeix algunes coses als nostres polítics, però que per contra no està disposada a fer cap concessió ni a renunciar al model consumista de societat que ens ha portat fins aquí. Indignar-me amb els nostres polítics, que començo a considerar cada vegada més incompetents (o això, o bé són uns titelles lligats de mans i peus, uns covards, uns venuts, o simplement mala gent… I davant d’això no sé què prefereixo pensar… ja sé que no són adjectius agradables, però és que, sense voler ofendre excessivament ningú, no se n’escapa ni un…).

Potser ja fa temps que estic començant a indignar-me, però és que cada cop la fan (fem) més grossa. I les incoherències i incongruències sembla que estan a l’ordre del dia. I avui les declaracions del conseller Josep Huguet sobre l’Autocat (el pla d’ajuda de la Generalitat per a la compra de vehicles motoritzats) em sembla que han estat la gota que ha fet vessar el got. O fins i tot les del conseller de Medi Ambient de la Generalitat, Francesc Baltasar, que com a tota crítica s’ha limitat a expressar que “les mesures que ha d’adoptar el govern català per a incentivar les vendes d’automòbils han de contemplar el límit màxim d’emissions de CO2″… i ja està… sense qüestionar massa més. I l’home se suposa que és dels Verds…! En fi…

Per una banda, tot el pla d’ajudes estatal per a la reactivació del sector de l’automòbil em sembla ja de per si una barbaritat i una gran incoherència. Si fa uns mesos Zapatero parlava de la fabricació del cotxe elèctric per a evitar la deslocalització d’empreses d’automoció cap a fora d’Espanya, ara sembla que tothom se n’ha oblidat i l’esperat vehicle del futur amb elevat valor afegit i alta eficiència energètica no ha estat present ni a l’exitós saló de l’automòbil ni als plans contra la crisi desenvolupats pel govern. Potser sí que haurem d’esperar a què s’acabi del tot el petroli abans que no comencem a pensar en el cotxe elèctric…! Desgraciadament, una història que es repeteix una i altra vegada, i que ens fa veure com els lobbies de l’energia i l’automoció no han perdut ni un bri de força. I sinó, vegeu la pel·lícula de la sorprenent història de “Qui va matar el cotxe elèctric?”.

Però és que no només hem esborrat al cotxe elèctric de la faç de la terra, sinó que a més ara estem fomentant una indústria ambiental i econòmicament insostenible a mig plaç, i que justament ha estat una de les causants de l’actual crisi de sobreproducció i endeutament, juntament amb altres sectors on s’ha “sobreconsumit” bojament, com per exemple la construcció. Indignant (per no dir més) que justament ara els nostres governs estiguin invertint els diners de tots i totes en reflotar aquests sectors en comptes d’invertir en reconversions estructurals del sistema productiu i industrial cap a la promoció d’activitats empresarials de més valor afegit i menys intensives en consum de recursos naturals i en generació de residus. Potser és més fàcil…? Bé, en casos de necessitat i de voluntat política clara (i ara estic parlant, malauradament, de conflictes armats) s’ha demostrat al llarg de la història que tota l’activitat productiva i industrial d’un país es pot reconvertir en qüestió de pocs mesos. I no estem pas vivint un cas de necessitat? Potser doncs, falta la voluntat política clara…?

I amb aquestes intervencions estatals, un es pregunta: I allò de la llei de l’oferta i la demanda? I les regles del joc del tant vanagloriat capitalisme? La cosa no era que si una empresa feia fallida perquè ningú li comprava o perquè havia estat mal gestionada, es tancava en benefici de tota la societat i ja està? Per entendre’ns, no estic defensant el tancament indiscriminat de bancs, immobiliàries i empreses d’automoció (i molt menys si els qui pateixen per aquests tancaments són els obrers menys qualificats mentre els alts directius i accionistes segueixen cobrant sumes desorbitants de diners). Però si hi ha empreses o sectors que estan demostrant que no són sostenibles a llarg termini, i que a més aporten ben poc a la societat, no siguem estúpids de seguir tirant sorra a aquest pou sense fons.

Sigui com sigui, no només estem fomentant un sector altament insostenible a nivell econòmic i ambiental (i més encara en uns poquets anys, quan arribem a l’anomenat “pic del petroli” i el combustible fòssil comenci a ser cada cop més car), sinó que a més, a Catalunya, tenim la barra de fer-ho amb ajudes a la compra de cotxes més contaminants i tot que a la resta d’Espanya! Això sí, amb l’excusa que per a rebre l’ajuda s’haurà de desguassar un cotxe més contaminant que el nou, que tingui més de 10 anys o 250 mil Kilòmetres (i no 250 com apareix a la notícia de La Vanguardia, que sinó seria ja d’escàndol absolut) com si això ja fos una garantia inequívoca de què el balanç energètic final serà altament positiu. I és que aquí sembla que també s’oblida una altra d’aquestes possibles solucions fàcils als nostres problemes, com per exemple, “reparar i reutilitzar” en comptes de “comprar i llençar”. Senyors polítics, les coses s’han de fer una mica més ben pensades i analitzades amb profunditat! Que no vull ni pensar en els efectes secundaris de totes aquestes mesures que estan posant en marxa!

En fi, que aprofitant els comentaris a la premsa d’aquests darrers dies (i sense la més mínima intenció de fer excessiva publicitat de La Vanguardia), sí que voldria acabar citant la molt interessant entrevista de la contra que li feien a Santiago Niño Becerra. Perquè com a mínim quedi constància de que no sóc l’únic que diu que aquesta crisi econòmica no s’acabarà l’any que ve, i que els impactes econòmics però també socials que se’n poden derivar és molt probable que siguin d’una envergadura que ara mateix no ens podem ni imaginar. I més encara si el que fan els nostres líders de mentrestant és seguir fent petits canvis per a mantenir intacta l’estructura d’aquest sistema que ens ha portat a on estem ara. Fins que no ens atrevim (i ho dic en primera persona perquè també haurà d’implicar renúncies a títol individual) a canviar el sistema profundament i a nivell estructural, la crisi no farà més que tornar-se més severa, o -en el millor dels casos- retardar-se una mica. El millor, però, és que la solució existeix i és més viable del que ens pot semblar, per això potser no cal esperar fins al 2070 (com comenta Niño Becerra) per a ser menys individualistes i més conscients de què el tot és més gran que la suma de les parts, i que per tant la col·laboració, la cooperació, i el treball col·lectiu i en xarxa poden ser eines d’allò més vàlides per a construir un món més just, solidari i realment sostenible.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s