Susan George, el sistema financer, i com canviar el món

Acabo d’assistir a una xerrada de la Susan George a la Pompeu Fabra. M’ha fet gràcia que fos allà, justament on vaig estudiar la carrera d’Administració i Direcció d’Empreses, i una de les institucions educatives universitàries més neoliberal on les hi hagi. No sé com serà ara mateix, però val a dir que en tota la carrera, fins i tot havent cursat una assignatura d’Història Econòmica amb en Fabià Estapé, ningú no ens va parlar mai de cap altre sistema econòmic que no fos el capitalista neoliberal… ni socialisme, ni comunisme, ni tan sols vagues referències a altres possibilitats o alternatives amb un caire una mica més social… (excepte per l’acceptació de la socialdemocràcia i l’Estat del “Benestar capitalista” com a opcions no excessivament negatives, clar…!) Realment molt imparcial, el tema.

Llibre de la Susan George que potser, a partir d'avui, no em mereix tanta devoció...
Llibre de la Susan George que potser, a partir d'avui, no em mereix tanta devoció...

Però anant al gra, m’ha decepcionat una mica el discurs de la Susan George, que feia molt més lluitadora i radical. No és que no tingui un bon discurs, que el té. Però ha caigut en repetir discursos, tòpics, i veritats que des dels moviments socials ja fa temps que coneixem i que pregonem. Sense aportar massa novetat, i el que és més, sense aportar gaire solucions ni alternatives propositives. Bàsicament s’ha limitat a dir que a banda de votar (com si això fes tant?) i ser mínimament crítics amb el sistema, que ens havíem d’unir a les entitats, ONG, o moviments existents i lluitar contra la crisi o contra la faceta d’aquesta que ens afectés més, o contra la qual ens sentíssim més còmodes lluitant. I poc li ha faltat per dir a tothom que es fessin socis i sòcies d’Attac (cosa que tampoc estaria malament, però que de per si sola, tampoc ho solucionaria tot).

Vaja, que he trobat que es centrava molt en àmbits macro, i en la qüestió de l’incidència política organitzada, i en canvi molt poc (per no dir gens) en altres alternatives més personals o del dia a dia. I per exemple en aquest sentit hi he trobat a faltar una referència més clara sobre les alternatives de societat, i de consum crític i conscient, i entre elles el decreixement (que només ha comentat de passada, i quasi obviant-lo tot fent referència a la teoria del “Factor4”) i la banca ètica (que ni tan sols ha esmentat durant la seva exposició).

El cas és que ha fet especial èmfasi en la necessitat de reformar el sistema financer, i de “socialitzar” o “nacionalitzar” la banca i els recursos naturals i l’educació, així com democratitzar les empreses, però després no ha fet quasi esment a com fer tot això. I el que tinc molt clar és que si ha de ser només a través de l’incidència política, no arribarem enlloc.  I aquesta lluita ha d’anar també paral·lela a una acció des de baix, des del nostre dia a dia. Al cap i a la fi, una gran forma de “nacionalitzar” o democratitzar l’economia i les finances des de baix és donar suport a iniciatives d’economia social i de banca ètica, tal i com pregonava també l’Antoni Comín en una xerrada el mes passat en la qual parlava del seu llibre “Democràcia econòmica”.

Però el que m’ha sorprès més és que a l’acabar la conferència m’he acostat a preguntar-li a la Susan George perquè no havia comentat res sobre alternatives i especialment sobre la banca ètica (ja que havia centrat tant la seva intervenció en el sector financer) i m’ha dit que perquè no ho coneixia massa, i que només li sonava així mínimament un tal Triodos, però que a França no hi era, i que si aquí a Catalunya hi havia alguna iniciativa en aquest sentit… Total, que he al·lucinat bastant! Ara, li he explicat molt educadament que sí, que a banda del Triodos Bank també hi havia Oikocredit Catalunya, el Coop57, el projecte FIARE, que treballa juntament amb la Banca Popolare Etica d’Itàlia (que m’ha dit que sí que coneixia) i algunes altres iniciatives de finances i monedes alternatives… I que justament a França hi ha La Nef, que treballa amb Crédit Coopératif, però m’ha dit que no els havia trobat mai enlloc…! uf…! Però el més impactant és que m’ha vingut a dir que a la gent gran (entenc que ella s’inclou en aquest grup de població) és molt difícil de fer-los canviar de banc i que a ella mateixa ara se li faria molt farragós de canviar totes les domiciliacions i rebuts a una altra entitat financera…! El que no he tingut temps de preguntar-li perquè ens han interromput, és a quina entitat tenia els seus estalvis…  com a mínim puc respirar bastant tranquil de que probablement no els tindrà al BBVA o al Santander… clar que… a saber si els té en algun gaire millor…!

En resum, que sense menysprear tota la gran tasca de la Susan i tota la seva feina intel·lectual de sensibilització i difusió sobre la globalització i els seus mals, sí que he de dir que m’ha decepcionat una mica com a persona coherent i profunda coneixedora de la realitat del nostre món que creia que era. I també espero que això no sigui degut a la seva avançada edat, que potser jo personalment no arribaré mai a fer tant com ha fet ella, però en tot cas no voldria que la vellesa m’arribés juntament amb un canvi de valors i amb un abandonament derrotista dels principis pels quals estic lluitant ara mateix i pels quals espero poder seguir treballant tot al llarg de la meva vida…!

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s