Slow food, menjar lent i pair bé: origen de la “vida lenta”

Darrerament he estat tornant a donar voltes al concepte “slow” (i intentant-lo aplicar al dia a dia de la meva vida) i he pensat que començaria una serie de posts sobre el tema, iniciant-los amb un petit article del que sembla que va ser l’origen d’aquesta denominació: l’Slow Food.

SlowFoodEl cas és que en els darrers anys l’anomenada “globalització” ha aportat grans i nombrosos avenços (o si més no… algun que altre) als països “desenvolupats”. Però amb la globalització també ha arribat l’estandardització de la nostra cultura, de la nostra forma de viure, i fins i tot de la nostra forma de menjar. Les cadenes de fast food o les cafeteries multinacionals s’han estès cada vegada més al nostre país, i siguin d’allà on siguin mai han deixat de difondre un únic estil de menjar (a banda de fer la vida impossible als establiments locals tradicionals). Però aquesta mateixa globalització també ha permès l’entrada de productes de l’altra banda del món als nostres mercats, acabant així amb gran part del sector agrícola català que, fins i tot amb les subvencions europees, quasi no ha pogut sobreviure l’embat de la globalització dels aliments.

Enmig d’aquest panorama, el moviment Slow Food neix a Itàlia durant els anys 80 per promoure una cultura del “bon menjar”, -i com ja deixa entreveure el seu nom- bastant oposada als valors promoguts per les cadenes de fast food. Actualment, tot i que alguns ecologistes o activistes titllen el moviment d’una mica elitista (i potser amb certa raó, no ho sé pas) el que sí està clar és que l’associació du a terme un munt d’activitats ben lloables i ja compta amb més de 100.000 socis i sòcies arreu del món, centrant la seva tasca a defensar el dret a gaudir d’una alimentació amb productes de qualitat, lliures de substàncies nocives per al medi i per als éssers humans, i produïts de forma justa. Així doncs, el moviment fa un especial èmfasi a protegir la biodiversitat d’espècies i aliments propis de cada regió, així com les tradicions i cultura gastronòmica (eco-gastronomia), a la vegada que fomenta una producció ecològica i local dels aliments i una remuneració digna per a les persones que els produeixen.

Segons la FAO, en els darrers 15 anys s’han perdut un 75% de les varietats locals de plantes de cultiu al nostre planeta. Molt probablement per aquesta raó quan anem al supermercat tots els tomàquets són perfectament rodons, d’un vermell immaculat i… sense gust. Per això, a banda de defensar la biodiversitat d’aliments, Slow Food també treballa per estendre una “educació del gust” i posar en contacte productors de bons aliments amb consumidors, a través de diversos actes i iniciatives.

I és que potser ja comença a ser hora que frenem una mica el nostre ritme de vida vertiginós i donem més importància als petits -però tant importants- plaers de la vida. Perquè al cap i a la fi, som el que mengem.

Més sobre la filosofia “Slow” en propers posts…

En els darrers anys l’anomenada “globalització” ha aportat grans i nombrosos avenços (o si més no… algun que altre) als països “desenvolupats”. Però amb la globalització també ha arribat l’estandardització de la nostra cultura, de la nostra forma de viure, i fins i tot de la nostra forma de menjar. Les cadenes de fast food o les cafeteries multinacionals s’han estès cada vegada més al nostre país, i siguin d’allà on siguin mai han deixat de difondre un únic estil de menjar (a banda de fer la vida impossible als establiments locals tradicionals). Però aquesta mateixa globalització també ha permès l’entrada de productes de l’altra banda del món als nostres mercats, acabant així amb gran part del sector agrícola català que, fins i tot amb les subvencions europees, quasi no ha pogut sobreviure l’embat de la globalització dels aliments.

Enmig d’aquest panorama, el moviment Slow Food neix a Itàlia durant els anys 80 per promoure una cultura del “bon menjar”, -i com ja deixa entreveure el seu nom- bastant oposada als valors promoguts per les cadenes de fast food. Actualment l’associació compta amb més de 80.000 socis i sòcies arreu del món i centra la seva tasca a defensar el dret a gaudir d’una alimentació amb productes de qualitat, lliures de substàncies nocives per al medi i els éssers humans, i produïts de forma justa. Així doncs, el moviment fa un especial èmfasi a protegir la biodiversitat d’espècies i aliments propis de cada regió, així com les tradicions i cultura gastronòmica (eco-gastronomia), a la vegada que fomenta una producció ecològica i local dels aliments i una remuneració digna per a les persones que els produeixen.

Segons la FAO, en els darrers 15 anys s’han perdut un 75% de les varietats locals de plantes de cultiu al nostre planeta. Molt probablement per aquesta raó quan anem al supermercat tots els tomàquets són perfectament rodons, d’un vermell immaculat i… sense gust. Per això, a banda de defensar la biodiversitat d’aliments, Slow Food també treballa per estendre una “educació del gust” i posar en contacte productors de bons aliments amb consumidors, a través de diversos actes i iniciatives.

I és que potser ja comença a ser hora que frenem una mica el nostre ritme de vida vertiginós i donem més importància als petits -però tant importants- plaers de la vida. Perquè al cap i a la fi, som el que mengem.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s