Blog de viatge: Mèxic, primera part (DF, Oaxaca, Quintana Roo)

Passen i passen els dies i ja farà cosa de dos mesos que vaig marxar de Barcelona camí a un periple Centre-americà d’un any, amb l’objectiu de conèixer diversos països i projectes socials llatinoamericans que feia temps que volia visitar.

Suposo que el fet d’haver treballat tants anys en el món de la cooperació i d’haver trepitjat tant poc terreny li fan venir ganes a un de viatjar i conèixer més de prop encara la realitat i les persones sobre les quals parlem tant des del Nord i per les quals treballem i lluitem des del món de la solidaritat i la cooperació.

Així que entre aquest cuquet que feia temps que em rondava, el fet de no parar de conèixer gent que marxava al Sud (ja fos de viatge o a treballar), i junt amb les ganes d’aprendre més sobre temes relacionats amb l’agricultura ecològica, la permacultura, el desenvolupament comunitari i els microcrèdits, un bon dia -ara farà ja uns quants mesos- els astres es van acabar conjugant per a què em decidís a fer el salt a l’altra banda del bassal i emprendre aquest període d’aprenentatge i formació personal.

De viatge
De viatge per Mèxic, sense més brúixola que aquesta (a la nostra estimada Oaxaca), però amb bons amics i amigues, bons i bones guies, i amb prou sentit de l’orientació…!

D’aquesta manera a mitjans de març vaig aterrar a Mèxic DF amb la Laia, que després de dubtar-ho força i donar-li bastantes voltes, quasi a última hora es va acabar apuntant a fer aquest viatge amb mi. Allà al DF ens van acollir molt

càlidament la Joana, companya “expatriada” de la Universitat, i el seu xicot, en Don Manuel. La veritat és que va ser la millor entrada que podríem haver tingut a Mèxic i al continent, i vam gaudir d’uns quants dies de turisme cultural per la moderna megalòpolis i per les seves impressionants ruïnes i vestigis, testimonis d’una cultura mil·lenària que el “descobriment” (per no dir invasió i genocidi)

perpetrat pels espanyols va quasi aniquilar. Ara bé, potser el millor del DF va ser la gran immersió en la cultura Oaxaquenya que ens van fer els nostres hostes, amb una fantàstica introducció a les tradicions (sobretot gastronòmiques! ;-)) d’aquest altre estat encantador de Mèxic que ben aviat coneixeríem de primera mà.

A Oaxaca també ens van acollir amb moltíssima calidesa i hospitalitat la Carol i l’Auxtin, company del postgrau de Setem, i ens vam retrobar amb el Derek i la Diana, i vam conèixer als seus petitons Inook i Kenai, tots ells ja convertits en purs Oaxaquenys! I realment, les tradicions i la diversitat cultural (i gastronòmica! clar!) d’aquest esta t mexicà ens van encisar! La ciutat colonial, plena d’oci i oferta cultural de tot tipus (equiparable a la de la pròpia Barcelona) ens va sorprendre molt gratament, i és que val a dir que en la meva anterior visita a Oaxaca, ara fa ja uns 9 anys, quasi no havia tingut ni temps d’apreciar i conèixer tota aquesta riquesa…! (clar que en 9 anys també pot ser que la ciutat i tot el país hagin canviat considerablement…! jeje…!)

El cas és que a Oaxaca vam aprofitar per conèixer un projecte ben interessant d’Ecoturisme de muntanya que han posat en marxa uns pobles indígenes mancomunats (en un estil bastant diferent de la mancomunitat de municipis d’Osona, per exemple) i molt ben organitzats, que fins i tot tenen diverses empreses comunitàries, i també vam poder parlar bastant amb la Carol sobre la organització on col·labora, i que treballa amb altres comunitats productores de mel i altres productes orgànics i de Comerç Just… això sí, sense certificar i fonamentalment per al mercat local…! (una mica tornant a l’essència i els inicis del Comerç Just, amb una filosofia i tarannà ben interessants). Però d’aquestes experiències si de cas en parlaré un altre dia una miqueta més en un altre post…!

I de Oaxaca, i després de trobar-nos amb l’Aina, vam anar uns dies a fer una mica el “guiri” per la costa oaxaquenya del Pacífic, a visitar un altre projecte d’Ecoturisme comunitari a La Ventanilla (tot i que no ens va acabar de fer tant el pes com el de la Sierra Norte), i després uns dies a Mazunte, on vam tenir ocasió de visitar el Museu Nacional de la Tortuga i fins i tot de fer una excursió en barca que ens va permetre de nadar amb tortugues i de veure un munt de dofins! Realment es tracta d’un racó d’oceà d’una exuberància impressionant!

Guagalupe Hidalgo, molt camí per recórrer
Guagalupe Hidalgo, al costat de Santiaguito, des d'aquest altre racó de món veiem que encara ens queda molt camí per recórrer...

I d’allí ens vam acomiadar de l’Aina i ja vam tornar cap a Oaxaca, on vam estar 15 dies col·laborant com a voluntaris en una granja-escola ecològica amb un munt d’animals recuperats, i que encara està en fase de creació i construcció (això sí, tot amb materials reutilitzats i amb bioconstrucció), i realment va ser tota una experiència! (incloent les dificultats que hi vam haver d’experimentar amb la cuina i les invasions d’insectes…! ;-))

I de la granja altre cop a Oaxaca, i a fer via cap al Carib, fent una petita parada tècnica a San Cristóbal de las Casas, on esperem poder tornar en breu i amb més temps.

Així que per ara estem aquí a Valladolid (sí, sí, encara a Mèxic! és que aquí els conqueridors espanyols no s’ho van “currar” massa i van fer un pur “copiar y pegar” de noms…!), una ciutat colonial ben boniqueta, i després d’haver passat alguns dies per Cozumel i Tulum, gaudint d’uns dies de platja i snorkel admirant la bellesa i la riquesa marina d’aquests paratges, i pendents d’anar a visitar una altra granja ecològica d’aquí a prop.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s