Blog de viatge: Mèxic, segona part (Yucatán, i més Carib a Quintana Roo)

Després que la granja ecològica que havíem d’anar a visitar a Quintana Roo no donés senyals de vida en bastant de temps, vam decidir anar a fer una mica més de turisme per la zona i prendre’ns uns dies de descans per a fer una mica de “planificació estratègica participativa” sobre allò que volíem fer posteriorment.

Així doncs, vam estar un parell de dies a Valladolid, on vam aprofitar per anar a visitar les ruïnes Maies de Chichén Itzá així com el cenote Dzitnup (un forat natural ben gran a terra i ple d’aigua dolça on t’hi pots banyar… i sentir part de la mística dels pobles indígenes, que els consideraven sagrats i hi solien fer sacrificis i ritus diversos…!). (Més informació i curiositats culturals sobre els Maies al blog de la Laureta i en Ramón, que ens està servint un munt! moltes gràcies xiquets! sembla que us anem seguint les petjades! jeje…!)

Illa Holbox, res que envejar a la nostra estimada Formentera!
Illa Holbox, res que envejar a la nostra estimada Formentera!

I d’allí vam tirar cap a la Illa Holbox (pronunciat “jol-boix”, amb “jota” de “jamón”), això sí, havent de fer una parada obligada a CanCul (o era Can Cún…?) per problemes amb les combinacions de busos… (un indret gens recomanable… i ben impressionant com models turístics com aquest poden arribar a ser referents mundials… en fi…!). Però al que anàvem, la illa de Holbox. Aquesta està a cavall entre les aigües del Carib i les del golf de Mèxic, amb la qual cosa les seves platges no tenen el típic color blau turquesa caribeny, sinó una mica més verdós, però realment no tenen res a envejar a qualsevol altra platja paradisíaca. La Illa es troba dins una reserva natural, i als mesos de juliol i agost s’hi acostumen a congregar multitud de taurons balena (dels que són molt grans però que no mosseguen) però com que no era època, ens vam dedicar a fer Slow Living durant uns dies i gaudir de la calma del lloc i de la seva gent (és curiós també que en tota la illa pràcticament no hi ha cotxes ni motos, i que tota la gent se sol desplaçar amb cotxets de golf… cosa que la fa molt més tranquila i segura! Potser un cop acceptada socialment la limitació dels 80 Km/h a l’àrea metropolitana de Barcelona, podríem pensar d’aplicar el mateix model de transport urbà que aquesta gent…! ;-)).

I després d’haver hagut d’allargar la nostra estada a Holbox per lleus problemes de salut (dins el que cap prou benvinguts, com podreu comprendre) vam fer via cap a Mérida (una altra rèplica toponímica del “Reino de España”) on vam aprofitar per caure a la temptació estandarditzadora i globalitzadora i vam comprar una guia Lonely Planet de Centreamèrica… (sic)… però tot sigui per a no tenir més dificultats amb les combinacions de busos i les cerques nocturnes d’allotjaments…! Allí vam conèixer una família de mexicans (el Gabriel, la Lucero i el seu fill Santiago) que estaven fent turisme interior (aquí en fan bastant, que el país no te l’acabes ni en 5 generacions!) i que casualment es dedicaven a la consultoria de les organitzacions i els sistemes humans (ell) i a treball social amb comunitats rurals que tenien projectes de bancs comunals (ella), amb la qual cosa vam passar una vetllada molt agradable de xerrameca, que se’ns va fer massa curta i tot! (i és que la filosofia “slow” no sempre es pot portar a terme quan les combinacions de busos són complicades i a hores intempestives…!). I és que al dia següent vam tornar a acostar-nos cap a Tulum i d’allí vam anar fins a Punta Allen, enmig de la reserva ecològica de Sian Ka’an, un lloc prou remot i bonic, però al qual vam entrar ja de mal peu després de sentir-nos bastant estafats i discriminats pel xofer de l’únic “colectivo” que hi arribava perquè ens va veure com a “gringos” carregats d’euros (se’n podria dir discriminació positiva…?? en fi…), i després topar-nos amb una autèntica gringa afincada al poble, i d’aquelles que porten més de 20 anys vivint al país i amb prou feines parlen l’espanyol, que a sobre ens volia clavar un dineral per una habitació mig inundada… però bé… al final vam passar un parell de nits al poble, vam descansar molt i vam gaudir de la brisa marina i ja vam fer via cap a Mahahual, un altre poblet al Sud de la costa caribenya de Mèxic, que fa tres anys va ser quasi esborrat del mapa per l’Huracà Dean, però que tot just ja comença a recuperar-se (i a veure cap a quin model turístic evoluciona, que de fet ja tenen moll per als creuers de luxe del Carib! Aix…!). Però en tot cas el cert és que ara mateix (en temporada baixa) s’hi està bé i força tranquil (tant que quan vam arribar i li vam dir a la noia de l’hostal que pensàvem estar-hi 3 nits ens va advertir que ens avorriríem i que segurament amb 2 ja en tindríem prou! Jeje…!). Així que seguint amb la filosofia de l’Slow Travelling ens hem mantingut fidels als nostres principis i ens hi quedarem les 3 nits que teníem pensades (i més encara després que avui ens trobéssim un ham i un plom al fons del mar i haguem pogut pescar 2 peixets ben frescos per demà dinar! Això és vida…! ;-)).

I d’aquí ja segurament tirarem un parell de setmanes cap a Belize, país oblidat de Mesoamèrica, per a anar a fer voluntariat a una granja ecològica on hi tenen diversos cultius autòctons, explotació de fustes tropicals i on també fan apicultura… a veure què tal…!

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s