Somnis d’independència

Versión en castellano más abajo
English version down below

 

Estelada

Per aquells i aquelles que em coneixeu mínimament sabreu que sempre m’he sentit molt orgullós del meu país i que tot i ser catalanista mai m’havia definit com a independentista fins fa poc. Però els fets que han succeït aquests darrers mesos en l’esfera política i social catalana i espanyola m’han acabat de convèncer definitivament, i per això volia compartir amb vosaltres aquest text, que us envio precisament des de Mèxic, país que va acollir tants catalans i catalanes a l’exili. Espero que us agradi i el pugueu compartir.

Somnis d’independència

Avui he tingut un somni. He somiat en un petit país lliure i solidari. He somiat en un petit país culte i amb una forta identitat i caràcter, però enormement respectuós amb les diferències i amb les altres cultures. He somiat en un país obert, un país d’acollida. Es tractava d’un país on el benestar de tota la seva població era la principal llei de vida, però sense oblidar en cap moment que formava part d’un tot més gran. Un país que despuntava en cooperació amb aquells països del món que més ho necessiten, però que principalment treballava des de casa, per canviar les estructures que provoquen la pobresa i les desigualtats al nostre planeta.

He somiat en un petit país just i equitatiu. Un país de llibertats, però també d’igualtats, d’igualtats d’oportunitats. He somiat en un país ric i desenvolupat, però sostenible i conscient. Un país sense persones riques, però també sense persones pobres. Un país amb una gran riquesa cultural i espiritual, un país de gent treballadora i feliç, que era capaç de viure bé amb poc, i de no necessitar més que allò realment indispensable. Un país amb una organització econòmica diferent, on l’economia social i solidària de petita i mitjana escala eren el principal model empresarial i d’intercanvi, i on els béns immaterials i els serveis eren els sectors econòmics més desenvolupats. Un país que pràcticament no depenia de ningú més que de si mateix per satisfer les seves pròpies necessitats. Un país on les persones estaven sempre per davant dels beneficis empresarials, i on justament això provocava una quantitat de beneficis socials quasi impossibles de quantificar. He somiat en un país punter en tecnologia i serveis de qualitat per a les persones. Un país amb una total sobirania alimentària basada en un model agrari ecològic i just que tornava a donar la importància deguda a una alimentació sana, a la pagesia, i als coneixements i a la saviesa tradicionals.

He somiat en un petit país que tenia nom de dona, on la perspectiva de gènere no era una utopia treballosa, sinó una realitat amb mirada femenina. Un país on no existien les feines invisibles, i la cura de les persones i l’entorn eren l’orgull de tota la ciutadania. Un país on el saber no era més important que el sentir, ni el parlar més valorat que l’escoltar. En aquest petit país les persones creixien conscients del seu cos, la seva ment i el seu poder espiritual, alimentant totes les seves dimensions amb una alimentació sana, amor i pau per a exercir una influència positiva i transformadora a tot l’entorn.

He somiat en un país net i sostenible. Un país amb un sistema de transport de qualitat, eficient, integrat i ben planificat, però a la vegada racional i més que suficient per un petit territori on la relocalització de l’economia i de la vida social havien esdevingut el costum més usual. He somiat en un país realment ecològic basat en les energies renovables i en un ús increïblement eficient dels recursos, i que tot i així permetia una qualitat de vida mai vista a la seva ciutadania.

He somiat en un país amb un sistema de redistribució de la riquesa realment just i equitatiu. Un país on tothom tenia accés a una sanitat i una educació de qualitat i humanitzadores. Un país on cada ciutadà i ciutadana, pel simple fet de ser-ho, tenia dret a una renda bàsica que li permetia cobrir les seves necessitats fonamentals i exercir el seu paper com a ciutadania activa i compromesa. He somiat en un petit país de grans persones, on el cultiu de l’ànima i l’esperit tenien més valor que totes les riqueses materials. Un país on els principis de la llibertat, la solidaritat, la justícia i la cooperació eren compartits sincerament i amb gran orgull per tots els seus habitants.

He somiat en un país amb un sistema educatiu lliure, innovador i de qualitat, amb igualtat d’oportunitats per a tots i totes. Una educació que formava persones humanes lliures, conscients, crítiques i amb valors profunds, en comptes de crear simples “màquines” d’un engranatge econòmic productiu. He somiat en un país amb un sistema educatiu divers però integral i participatiu, basat en el respecte mutu i en la cultura de la pau, i en el qual tant el nivell formal, com el no formal i l’informal eren tinguts en compte, i a més tota la comunitat hi estava compromesa. Un país on els valors compartits, el sistema educatiu i la societat en conjunt creaven persones humils però lluitadores capaces de cooperar i participar activament de forma conjunta i responsable per tirar el seu petit país endavant i gestionar-lo col·lectivament.

He somiat en un país que havia esdevingut el que era gràcies a l’organització i a la mobilització pacífica de la seva ciutadania. Un país que es prenia a nivell internacional com a exemple i referència.

Era un somni dels que et fan despertar feliç i serè. Un somni encisador, un d’aquells somnis que et fan voler lluitar per a que esdevinguin una realitat. Però el més màgic i bonic d’aquest somni és que quan m’he llevat, m’he adonat que la realitat estava en camí, i que aquest petit país era Catalunya.

—————————

Para aquellos y aquellas que me conozcáis mínimamente sabréis que siempre me he sentido muy orgulloso de mi país y que a pesar de ser catalanista nunca me había definido como independentista hasta hace poco. Pero los hechos acontecidos estos últimos meses en la esfera política y social catalana y española me han acabado de convencer definitivamente, y por esto quería compartir con vosotros/as este texto, que os mando precisamente desde México, país que acogió tantos catalanes y catalanas en el exilio. Espero que lo podáis comprender, que os guste y que lo podáis compartir.

Sueños de independencia

Hoy he tenido un sueño. He soñado en un pequeño país libre y solidario. He soñado en un pequeño país culto y con una fuerte identidad y carácter, pero enormemente respetuoso con las diferencias y con las otras culturas. He soñado en un país abierto, un país de acogida. Se trataba de un país donde el bienestar de toda su población era la principal ley de vida, pero sin olvidar en ningún momento que formaba parte de un todo más grande. Un país que despuntaba en cooperación con aquellos países del mundo que más la necesitan, pero que principalmente trabajaba desde casa, para cambiar las estructuras que provocan la pobreza y las desigualdades en nuestro planeta.

He soñado en un pequeño país justo y equitativo. Un país de libertades, pero también de igualdades, de igualdades de oportunidades. He soñado en un país rico y desarrollado, pero sostenible y consciente. Un país sin personas ricas, pero también sin personas pobres. Un país con una gran riqueza cultural y espiritual, un país de gente trabajadora y feliz, que era capaz de vivir bien con poco, y de no necesitar más que lo realmente indispensable. Un país con una organización económica diferente, donde la economía social y solidaria de pequeña y mediana escala eran el principal modelo empresarial y de intercambio, y donde los bienes inmateriales y los servicios eran los sectores económicos más desarrollados. Un país que prácticamente no dependía de nadie más que de si mismo para satisfacer sus propias necesidades. Un país donde las personas estaban siempre por delante de los beneficios empresariales, y donde justamente esto provocaba una cantidad de beneficios sociales casi imposibles de cuantificar. He soñado en un país puntero en tecnología y en servicios de calidad para las personas. Un país con una total soberanía alimentaria basada en un modelo agrario ecológico y justo que volvía a dar la importancia debida a una alimentación sana, al campesinado, y a los conocimientos y a la sabiduría tradicionales.

He soñado en un país limpio y sostenible. Un país con un sistema de transporte de calidad, eficiente, integrado y bien planificado, pero a la vez racional y más que suficiente para un pequeño territorio donde la relocalización de la economía y de la vida social se habían convertido en la costumbre más usual. He soñado en un país realmente ecológico basado en las energías renovables y en un uso increíblemente eficiente de los recursos, y que aún así permitía a su ciudadanía una calidad de vida nunca vista antes.

He soñado en un país con un sistema de redistribución de la riqueza realmente justo y equitativo. Un país donde todo el mundo tenía acceso a una sanidad y una educación de calidad y humanizadoras. Un país donde cada ciudadano y ciudadana, por el simple hecho de serlo, tenía derecho a una renta básica que le permitía cubrir sus necesidades fundamentales y ejercer su papel como ciudadanía activa y comprometida. He soñado en un pequeño país de grandes personas, donde el cultivo del alma y del espíritu tenían más valor que todas las riquezas materiales. Un país donde los principios de la libertad, la solidaridad, la justicia y la cooperación eran compartidos sinceramente y con gran orgullo por parte de todos sus habitantes.

He soñado en un país con un sistema educativo libre, innovador y de calidad, con igualdad de oportunidades para todos y todas. Una educación que formaba personas humanas libres, conscientes, críticas y con valores profundos, en vez de crear simples “máquinas” de un engranaje económico productivo. He soñado en un país con un sistema educativo diverso pero integral y participativo, basado en el respeto mutuo y en la cultura de la paz, y en el cual tanto el nivel formal, como el no formal y el informal eran tenidos en cuenta, y además toda la comunidad estaba comprometida con él. Un país donde los valores compartidos, el sistema educativo y la sociedad en conjunto creaban personas humildes pero luchadoras capaces de cooperar y participar activamente de forma conjunta y responsable para tirar su pequeño país adelante y gestionarlo colectivamente.

He soñado en un país que se había convertido en lo que era gracias a la organización y a la movilización pacífica de su ciudadanía. Un país que se tomaba a nivel internacional como ejemplo y referencia.

Era un sueño de los que te hacen despertar feliz y lleno de serenidad. Un sueño encantador, uno de esos sueños que te hacen querer luchar para que se conviertan en realidad. Pero lo más mágico y bonito de este sueño es que cuando me he levantado, me he dado cuenta que la realidad estaba en camino, y que este pequeño país era Catalunya.

—————————–

For those of you who know me at least a little you will know that I have always felt very proud of my country and that, despite being Catalanist, I had never defined myself as independentist until recently. But I have been definitely convinced by the events that have been happening these last months in the Catalan and Spanish political and social areas. And so I wanted to share with you this text, which I am casually sending to you from Mexico, a country that hosted a lot of Catalan exiled people. I hope that you understand it, and that you like it and be able to share it.

Independence dreams

Today I had a dream. I dreamed of a small country that was free and based in solidarity. I dreamed of a small and educated country with a strong identity and character, but extremely respectful of differences and other cultures. I dreamed of an open country, a host country. It was a country where the welfare of its entire population was the main law, but without forgetting at all that it was also part of a larger whole. A country that excelled in cooperation with those countries that need it most, but which mainly worked in that from its own reality, in order to change the structures that cause poverty and inequality in our world.

I dreamed of a small country which was fair and equitable. A country of freedom, but also of equality, equality of opportunities. I dreamed of a rich and developed country, but at the same time conscious and sustainable. A country without rich people, but without poor people. A country with a huge cultural and spiritual wealth, a country of hard-working and happy people, who were able to live well with very little, and who didn’t need more than the required essentials. A country with a different economic organization, where the social economy and fair trade initiatives of small and medium scale were the main business and trade models, where the intangible goods and the services were the most developed economic sectors. A country that barely depended on anyone else but itself to meet its own needs. A country where people were always first to corporate profits, and where precisely this fact created a lot of social benefits that would be almost impossible to quantify. I dreamed of a country that was a pioneer in technology and quality services for people. A country with a total food sovereignty based on a model of fair and organic farming which gave back the due importance to a healthy diet, to the peasants, and to traditional knowledge and wisdom.

I dreamed of a clean and sustainable country. A country with a high quality transportation system, an efficient, integrated and well planned system, yet rational and more than enough for a small territory where the relocation of the economy and of the social life had become usual. I dreamed of a truly ecological country based in renewable energy and in an incredibly efficient use of resources and which still allowed a huge quality of life to its citizens, as never seen before.

I dreamed of a country with a really fair and equitable system of wealth redistribution. A country where everyone had access to a humanizing and high quality education and health care. A country where every citizen, simply because of being so, was entitled to a basic income that allowed him or her to cover their basic needs and exercise their role as active and engaged citizenry. I dreamed of a small country of great people, where the cultivation of the soul and spirit were more valuable than any material wealth. A country where the principles of freedom, solidarity, justice and cooperation were sincerely shared with great pride by all its inhabitants.

I dreamed of a country with a high quality education system, based in freedom and innovation, with equal opportunities for all. An education system that created free human beings, aware, critical, and with deep values, instead of creating simple “machines” of the economic production gear. I dreamed of a country with a diverse but integrated and participatory educational system, based on mutual respect and on the culture of peace, in which either formal, not formal and informal systems were taken into account, and also the whole community was engaged there. A country where the shared values, the educational system and the society as a whole created humble people who were at the same time firm and peaceful fighters able to cooperate and participate actively and jointly in a responsible way in order to push for their small country and manage it collectively.

I dreamed of a country that had become what it was thanks to the peaceful organization and mobilization of its citizens. A country that was taken as an example and as a reference at international level.

It was one of those dreams that make you wake up happy and full of serenity. A lovely dream, one of those dreams that make you want to fight for it to become a reality. But the most magical and beautiful thing of this dream is that when I got up, I realized that the reality was coming on its way and that this small country was Catalonia.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s