Blog de viatge: Belize, i Mèxic tercera part (Chiapas)

Ja ha passat ben bé un meset i escatx des que vam deixar Mèxic per anar cap a Belize a fer un voluntariat a una granja ecològica perduda al bell mig del país, envoltada de jungla. La veritat és que des d’aleshores ja hem viscut dues “cues” d’huracà, una ara fa uns dies, altra vegada des de Mèxic, i la primera només arribar a Belize. El nostre primer contacte amb aquest petit país quasi oblidat de Mesoamèrica va ser a Caye Caulker, un “cayo” o petita illa d’origen coral·lí, que encara manté l’esperit autèntic d’un poble caribeny (això sí, bastant venut al turisme, tot i que com a mínim no es tracta d’un turisme de masses ni d’alt standing, com en el cas del veí Ambergris Caye). L’illeta en qüestió és plena de rastafaris garífunes o criolls i bars i restaurants on pràcticament només s’hi escolta reggae, i està just al davant d’alguns dels esculls de corall més visitats del món. De fet tota la costa de Belize està protegida per la segona barrera d’esculls de corall més gran del món, cosa que va convertir el país en un “refugi” per pirates durant quasi tota l’època colonial i fins a la seva independència. Això sí, tots aquests “cayos” no acostumen a aixecar-se més d’un metre per sobre del nivell del mar, amb la qual cosa és ben probable que en pocs anys (i amb les conseqüències de l’escalfament global) acabin desapareixent. I el més curiós és que el país està pràcticament tot en venda i que les agències immobiliàries estan creixent a tort i a dret, venent tot el territori a bon preu a yankis i europeus que fugen la crisi financera i immobiliària… ara bé… justament feia gràcia veure que els preus dels terrenys i propietats al costat del mar eren preus gairebé d’Europa pre-crisi! Potser la gent adinerada i enamorada del mar no tenen gaire visió de futur inversor…?

Hidden Falls Farm, a la Hummingbird Community
Hidden Falls Farm, a la Hummingbird Community

En qualsevol cas, després de quatre dies de pluja a Caye Caulker i ja una mica farts de no poder gaudir de les belleses del món submarí, principal atractiu de la zona, vam decidir anar tirant cap a Hidden Falls Farm, la granja on aniríem a fer un voluntariat durant quasi tres setmanetes, al bell mig de la Hummingbird community, a la vall central del país, envoltada de muntanyes i jungla tropical. I de camí cap allà, vam tenir l’ocasió de passejar una mica per la petita Belize City, antiga capital del país, fins que l’any 1961 un huracà la va destruir quasi per complet i la capitalitat es va traslladar a Belmopan, una ciutat més petita encara a uns 80 Km cap a l’interior. Realment Belize City fa sensació de poble portuari vingut a menys, amb els carrers plens de gent practicant “los lunes al sol” i una mescla d’influències nord-americanes, caribenyes i indígenes. El país és ben bé una nota dissonant enmig de la realitat centreamericana, i és que per començar no ha sofert cap conflicte bèl·lic en un munt d’anys, i tot i tenir un desenvolupament econòmic ben minso (només un parell de fàbriques mínimament rellevants en tot el país) val a dir que la seva riquesa natural permet que la majoria de la població gaudeixi dels mínims per a poder dur una vida humil però digna, i que rarament falti un plat a taula, cosa que es deixa entreveure en el ritme relaxat i de seguretat que es respira per tot el país. Per altra banda, i a diferència de la resta de països centreamericans, l’idioma oficial és l’anglès, tot i que el castellà també hi és molt estès, sobretot al Nord del país i a les zones frontereres, però a més també s’hi parla el crioll (barreja d’anglès, francès, castellà, llengües africanes i altres), el garífuna (llengua originària dels esclaus i alliberats africans del Carib), i el maia. Això sí, també cal dir que el país no ha escapat a la neo-colonització xinesa, i és que TOTS els comerços d’alimentació són regentats per xinesos! I és que el país és ben “mestís” i divers, i més encara si tenim en compte la seva magnitud, ja que en una superfície de 22.900 Km2, una mica més que mitja Catalunya, hi viuen tan sols unes 300.000 persones!

Les precioses vistes des del porxo de la granja.
Les precioses vistes des del porxo de la granja...

Però vaja, a on anàvem, la nostra estada a la granja ecològica de Hidden Falls va ser realment interessant i molt agradable. El lloc era un paratge preciós envoltat de jungla (i d’animals i insectes de tots tipus, incloent-hi els cucs aquells que et posen els ous a sota la pell i se’t van menjant la carn poc a poc, tot i que per sort no vam tenir el plaer d’allotjar-ne cap!), on a banda d’un hort orgànic convencional per auto-abastiment també hi teníem plantacions de taronges (un dels principals productes del país, tot i que res de bo comparades amb les de València), i també plàtans (d’aquells verds, que per aquí anomenen “machos” o “plantains”), així com bananes d’un munt de varietats diferents, pinyes, mangos, flors tropicals, nonis (la fruita màgica), wax-apples, cocos, llimes, cassava, iuca, papaia, blats de moro de mil colors, moringa (un arbre súper dietètic i nutritiu), xaia, espinacs salvatges, mamei, fruita del pa, caoba, teca, i unes quantes coses més…! Impressionant la varietat de fruites i altres verdures que arriben a existir al tròpic!

Allà a la granja, que rebia el seu nom per una cascada de somni enmig de la jungla i a 100m de la casa, vam poder conèixer bastant sobre el cultiu ecològic de moltes d’aquestes plantacions, i també vam aprendre a fer conserves i “pickles”, a més de dedicar-nos a assecar carn de mango. I a més val a dir que vam tenir una gran sort, perquè justament l’amo de la granja no hi era durant uns mesos i ara mateix se n’encarregaven una parella de nord-americans afincats a Belize amb el seu fillet d’un any, i resulta que la noia era cuinera, amb la qual cosa vam estar gaudint de tota la diversitat de productes del camp en uns menús vegetarians dignes de restaurant “eco-hippie-fashion” del raval!

Durant la nostra estada a la granja vam fer un parell de sortides cap a Hopkins i Dangriga, petites poblacions de la costa, i vam visitar una altra granja ecològica regentada per una entranyable dona filipina que cuinava quasi millor i tot que la nostra amfitriona, i que, per increïble que sembli, tenia encara més varietat de fruites i verdures tropicals que a la nostra granja de Hidden Falls! I ja els últims dies vam conèixer també una parella mexicano-britànica ben interessants i entranyables que també estaven començant un projecte de permacultura en una altra població de la Hummingbird Community.

I per acabar amb un bon record del país, la parella que s’encarregaven de la nostra granja ens van portar de nou a Caye Caulker, on hi tenien una barca, i finalment vam poder anar a fer una mica d’snorkel i pesca submarina pels esculls de corall, que realment valien la pena! Boscos de corall de totes formes i colors plens de peixos, mantes, i cargols gegants, i per sopar… “ceviche” de cargol i llagosta i barracuda fregida preparats per la nostra estimadíssima cuinera particular de la Guia Michelin!

I ja després de Belize, hem tornat cap a Mèxic, quasi podríem dir que seguint el programa de les Rutes Solidàries de Setem, i hem aprofitat per visitar Palenque i per passar-nos uns dies per Chiapas, visitant alguns amics i amigues catalans emigrats per aquestes terres, així com alguns projectes socials i iniciatives d’aquest estat tant emblemàtic de les lluites socials a nivell internacional. Però ja en seguirem parlant en propers posts…!

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s