Blog de viatge: problemes ambientals a Mesoamèrica, el cas de les piles i les bombetes

Piles contaminants
Piles contaminants

Fa uns mesos que estic voltant per Mesoamèrica, de viatge mig turístic i mig de formació i aprenentatge, visitant organitzacions socials i treballant en granges ecològiques, i en tot aquest temps encara no m’he pogut treure de sobre (sense remordiments) una peça d’equipatge molt especial: unes piles AAA (sí, d’aquelles típiques de comandament a distància o MP3, que en aquest cas eren del frontal de la Laia).

Resulta que en 5 països que hem visitat fins ara (sí, tinc pendent el blog de viatge dels últims 3…! :-P) no hem trobat cap lloc on dipositar les piles gastades! I bé, sembla que per aquestes latituds les empreses de reciclatge de residus comencen a implantar-se, però de forma encara molt incipient, cosa que unida a la manca de cultura de separació de residus i a la manca d’infraestructura per a una recollida selectiva fa que només una part molt petita de residus s’arribin a reciclar. En tot cas, l’únic aspecte en el qual ens porten avantatge és en el retorn d’envasos reutilitzables (bàsicament ampolles de cervesa i algunes de refresc de plàstic dur). I és que el fet de donar un valor econòmic als residus fa que sempre hi hagi algú o altre que es preocupi per retornar-los i guanyar-se uns colones extra (i més encara en països on hi ha més bosses de població exclosa o amb dificultats econòmiques que als països “desenvolupats”, ehem… per dir-ho d’alguna manera… sí, sí, aquells països “desenvolupats” que abans feien servir envasos retornables i que ara els fan tots d’un sol ús i majoritàriament de plàstic!).

Però al que anàvem: el cas de les piles. En aquests països, una pila llençada a la brossa acaba anant a parar a abocadors poc controlats. I tenint en compte la climatologia -una temporada de pluges amb grans precipitacions- i l’orografia del terreny -rius, rieres, llacs i aqüífers en general- és fàcil d’entendre que qualsevol objecte contaminant pot veure incrementat enormement el seu efecte sobre el medi ambient. De fet alguns estudis apuntaven que una pila estàndard gastada i llençada al terra podia contaminar fins a 3.000 litres d’aigua; una pila alcalina uns 160.000 litres i una d’aquelles petitones de botó, uns 600.000 litres d’aigua (aquí queda d’allò més adequada aquella frase feta que deia “al pot petit, la bona confitura”!). I entre els materials més contaminants que contenen les piles hi trobem metalls pesats com el plom, el cadmi o el mercuri. En el cas de les piles AAA alcalines de manganès, la quantitat de mercuri ronda el 0,1% del seu pes total (o sigui, uns 11mg de matèria contaminant). Tot i així, sembla ser que des de fa ja bastants anys (a partir dels 90) les millores tecnològiques en l’elaboració de piles van permetre als fabricants d’anar reduint progressivament la quantitat de mercuri que s’utilitzava per a controlar les reaccions al catòde de zinc d’aquestes. És per això que a molts països les piles convencionals es poden llençar amb el rebuig ordinari de la casa.

Tot i això, em segueixen rondant pel cap alguns dubtes: És veritat que el contingut de mercuri de les piles actuals és del 0% com asseguren els fabricants? O encara tenen un petit contingut d’aquest metall pesat o d’altres? I no podria ser que encara rondéssin pel mercat piles fabricades abans del 1996? (seria estrany que no s’haguessin descarregat o fet malbé a les estanteries de botigues o magatzems, però qui sap…) I amb tantes i tantes piles fabricades a Xina com estan arribant avui dia als mercats internacionals, podem estar segurs que els processos de fabricació i estàndards de qualitat són els mateixos que per a les piles 100% exemptes de metalls pesats? I tot i no incorporar més mercuri en la seva fabricació, quin és el potencial contaminant de les piles actuals? (segurament molt menys, però no serà que les grans empreses de piles estan intentant amagar els efectes nocius d’aquestes en el medi ambient?) De fet, aquelles supuracions d’hidròxid de potassi(1) que a vegades deixen anar no tenen massa pinta de saludables…

Sigui com sigui, sempre que puguem, serà millor fer servir aparells electrònics que no funcionin amb piles, i si és indispensable, molt millor utilitzar-ne de recarregables (molt molt molt preferentment de Ni-MH en comptes de Ni-Cd!!), que poden estalviar-nos fins a 1.000 piles convencionals. Això sí, un cop esgotades sempre les haurem de dipositar en un contenidor de recollida per al seu futur reciclatge (comptant, és clar, que al nostre país n’hi hagi! :-P)

Però aquí no s’acaba tot. Resulta que fa temps que a casa nostra estem promovent l’ús de les bombetes de baix consum (realment molt més eficients energèticament que les incandescents, entre un 50 i un 80%!), i a vegades sembla que està costant que la gent se sensibilitzi al respecte i les acabi utilitzant (al·legant en la majoria de casos el seu elevat cost econòmic). Ara bé, potser en aquest cas això d’anar endarrerits ens haurà anat bé i tot, perquè realment la tecnología de les bombetes de baix consum (CFL, o llums fluorescents compactes, per les seves sigles en anglès) no és pas tant avançada com ens volen fer creure (és pràcticament la mateixa que la dels fluorescents de tota la vida), i el pitjor, és considerablement contaminant! Ja que sembla ser que cadascuna d’aquestes bombetes porta aproximadament uns 2 miligrams de mercuri (suficient per contaminar uns 29.ooo litres d’aigua i intoxicar mínimament la nostra llar en cas que es trenquin).

I és que per més que en les indicacions dels fabricants ens recomanin que un cop trencades o espatllades dipositem aquestes bombetes de baix consum en un punt de reciclatge, el cert és que això no sempre és possible. I a més, a qui no se li ha trencat ja més d’una? (Ens podríem preguntar perquè no les fan més resistents o protegides…? estratègia comercial…?) I a qui no se li han espatllat ja unes quantes vegades, segurament amb bastant menys hores d’ús que les 10.000 que anuncien que tenen…?

Però per si fos poc, viatjant per aquí Mesoamèrica ja he tingut ocasió de veure’n més d’una i de dues barrejades amb la resta de la brossa! I és que semblarà mentida, però el que allà ens està costant tant, sembla que en aquests països, (ja sigui per sensibilitat ambiental, o més probablement per raons d’estalvi energètic i econòmic a llarg termini) els ha costat ben poc de fer, i a tot arreu on he anat he trobat més bombetes de baix consum que incandescents convencionals. Tot un perill per la sostenibilitat ambiental de la regió!

LED per a ús domèstic.
LED per a ús domèstic.

Potser seria hora que apuntéssim al llarg termini i intentéssim fer directament el pas cap a tecnologies realment molt més eficients i avançades, sense haver de passar forçosament per allò que cada cop em sona més a tecnologies quasi obsoletes i “adaptades comercialment” per a allargar-ne la vida (i els beneficis econòmics de les empreses que les produeixen). I és que a més aquesta nova tecnologia ja existeix: els llums de LEDs (Diodes Emissors de Llum, per les seves sigles en anglès), que cada dia estan més desenvolupats, ofereixen més prestacions, i són menys contaminants (pel que sembla) que les bombetes CFL de baix consum.

——————–

(1). Agent càustic que pot produir irritació respiratòria, dels ulls i de la pell.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s