Lipdub per la independència, el Papa, religió, i lluites socials: qüestió de prioritats?

L’altre dia em va arribar aquest lipdub (vídeo-clip estil “play-back” gravat en una sola seqüència) per la independència de Catalunya i els Països Catalans, que a hores d’ara ja ha batut rècords mundials (de participació, i de visualitzacions a la xarxa) i la veritat és que, veient-lo des d’aquí a Costa Rica, el vaig trobar molt bonic i emotiu, fins al punt que em va fer posar la pell de gallina i em va fer saltar la llagrimeta (serà que això d’estar lluny de casa en moments especials el fan estar a un més sensible del normal…?). Però el cas és que es tracta d’un vídeo ben interessant, amb àmplia participació de la ciutadania, i que engloba -en només 6 minutets- un bon recull de tradicions i expressions de la cultura catalana, amb un aire jove i actual que promou un independentisme alegre i pacífic, però a la vegada combatiu. Realment cal felicitar-ne a tota l’organització i a totes les persones que hi van participar!

Ara bé… davant d’aquesta iniciativa que m’ha despertat de nou aquest gran sentiment de pertinença i de catalanitat, de sobte m’han entrat també unes certes “ambivalències” de reivindicacions per la controvertida visita del Papa Benet XVI a Barcelona demà diumenge… I és que he de dir que totes les protestes que s’han dut a terme aquests dies a Barcelona i que estan programades per demà, en aquesta ocasió em fan una certa por per tot allò que fa referència a la projecció internacional de Catalunya i a la possible futura independència del nostre país. Val a dir que totes aquestes reivindicacions anti-papals i pro-estat-laic en general em semblen totalment legítimes i fins i tot les comparteixo en gran mesura, i a la vegada crec que són indici d’una societat progressista i crítica, la qual cosa em satisfà enormement. El cas és que jo sempre m’he definit com cristià catòlic de formació, però ecumènic “no practicant” de convicció. I en aquesta convicció hi ha també un respecte molt gran cap a totes les religions (que al cap i a la fi, si ens posem a analitzar-les a fons i en essència, vénen a ser pràcticament iguals, simplement diferents expressions de les mateixes inquietuds i experiències místiques de l’ésser humà), incloent-hi també, és clar, la religió catòlica. Ara bé, si em parleu de tota la parafernàlia, jerarquia i institució arcaica i conservadora que també és una bona part de l’església catòlica (i d’altres religions)… doncs llavors la cosa canvia… I realment amb aquesta altra “religió”, o amb aquesta altra església, com li vulgueu dir, jo si que no m’hi sento pas identificat, i d’aquí que pugui estar molt d’acord amb moltes de les protestes que s’han anat organitzant a Barcelona aquests dies.

Ara bé, justament en aquests moments, el problema que els veig a aquestes protestes és l’animadversió cap a Catalunya que poden acabar generant en el Papa i en amplis sectors de la població catòlica arreu del món… per allò que sovint no sabem destriar del tot bé el gra de la palla, i amb els mitjans de comunicació tan genials que hi ha al nostre món, és ben fàcil que mig planeta acabi odiant Catalunya per “ser anticlerical” (tal com ha avançat el mateix Papa avui en unes declaracions que ha fet de camí cap a Santiago).

I és que justament aquests darrers dies he estat llegint un llibre sobre la història de Catalunya, a la vegada que també estic llegint “L’església del Mar”, d’Ildefonso Falcones, i és ben curiós de veure com el Papa sempre ha tallat el bacallà en els afers polítics d’Europa des de l’edat mitjana… I tot i que aparentment avui en dia la situació no sigui la mateixa, està clar que Benet XVI encara segueix ostentant un gran poder, i que, ens agradi o no, (i molt malauradament) si Catalunya algun dia vol ser independent, no ens anirà pas del tot malament tenir al Papa a favor…! Per això a una part de mi li hagués agradat que la gent tingués una mica més de vista i que ens haguéśsim “callat” un xic les nostres protestes per a tenir-lo més content, i un cop independents, posar-nos ja fort a cantar-li les quaranta! Simplement seria una qüestió d’estratègia intel·ligent… però és clar… per altra banda penso que totes les lluites són importants i que no podem callar mai… Però potser en algun moment seria possible (i útil) pensar amb més perspectiva estratègica, i es podria arribar a prioritzar temporalment algunes qüestions i lluites (sense perjudici de les altres al mig termini) per arribar a aconseguir-les totes esglaonadament? En fi… d’ambivalències i prioritats incertes la vida humana n’és plena…!

Advertisements

3 thoughts on “Lipdub per la independència, el Papa, religió, i lluites socials: qüestió de prioritats?

  1. Ala! Segon post que llegeixo i segons post que coincidim: t’afegeixo als meus ‘Subscribe’ ara mateix. De Vic (i de Manlleu) havien de ser aquests del Lipdub per la Independència (o per la restauració de la Independència com dic jo!). Bona estança a Costa Rica, de part d’una nova lectora teva, a Brasil.

    1. Doncs m’agrada molt això de la “restauració de la Independència”! És una expressió MOLT correcta! I de fet ja no estic a Costa Rica, sinó a Bolívia… però és el que té això de portar un “slow blog”, que amb prou feines si em dóna temps d’actualitzar les entrades a mida que vaig trobant cibercafès arreu del món…! Hehe…! 😉

  2. Oh, a un que li agrada l’expressió: començaré a creure que no existeixes! =:o) Imagina’t que, fins i tot, vaig escriure a ERC i a Solidaritat demanant que consideressin “Restauració de la Independència” (és que treballo amb llengües i amb símbols). Cap resposta, cap resposta!! Després de tants anys, ja he assumit que soc (o som) invisibles pels partits.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s