Vot útil i democràcia real

Quants vots que acaben a la paperera i no serveixen de res!Acostant-se ja les eleccions del 28-N em torno a trobar amb les disjuncions mentals i morals de sempre sobre el vot útil i sobre el nivell real de “democràcia” que hi ha a la nostra societat.

El cert és que jo sempre m’he definit (i em segueixo definint obertament) com d’esquerres i ecologista. Sí… a jutjar per aquesta definició sembla que caigui directament al calaix d’IC-V, però en realitat en els darrers anys he anat caient més aviat en el calaix de la “desafecció política”, tot i que això no ha fet que deixés d’exercir el meu vot, que actualment (i per desgràcia) és l’única alternativa útil de fer valer la meva opinió. Fins i tot fa uns anys vaig estar “militant” (si és que se’n pot dir així) a “Una altra Democràcia és Possible”. I el cert és que he seguit també molt de prop iniciatives com la d’Escons En Blanc, que pretenen donar visibilitat (i un valor real) al vot en blanc, que avui en dia a la nostra societat s’obvia totalment, a l’igual que els enormes índexs d’abstenció sobre els quals poques vegades es reflexiona o se’n fa esment.

Ara bé, per desgràcia ens trobem amb el mateix problema de sempre, que aquest tipus de partits són poc coneguts i que la gent que està descontenta amb la classe política o amb el sistema de democràcia representativa en general no els coneix, o no els acaba votant. Gran error, ja que com hem comentat abans, el vot nul no serveix per res, el vot en blanc es comptabilitza però serveix de ben poc (excepte per impedir a certs partits minoritaris accedir a representació parlamentària), i l’abstenció ja hem vist que es té ben poc en compte! Així doncs, el vot donat a partits com Escons En Blanc pot ser una opció molt més intel·ligent per a aquella gent que n’estigui farta de la política.

Per altra banda s’ha de puntualitzar la diferència a nivell de simbolisme que crec que tenen el vot en blanc i el vot nul. El vot en blanc en principi vindria a dir que la persona que l’exerceix està d’acord amb l’actual sistema democràtic, però que no se sent representada per cap opció o partit polític. Mentre que el vot nul (que ni tan sols es comptabilitza) vindria a ser com un acte de rebuig a tot el sistema de democràcia representativa en general. Però fins i tot en aquest segon cas, considero molt més intel·ligent i útil que aquesta gent que ni tan sols creu en l’actual sistema democràtic donin el seu vot a un partit com Escons En Blanc, ja que com a mínim allí podrien fer visible (almenys) una part de la seva disconformitat, mentre que el vot nul no serveix absolutament per assolir res del que la majoria d’aquestes persones es proposen (excepte la satisfacció personal d’haver dut a terme una infantil “pataleta” anti-sistema).

Però entenc perfectament que en alguns casos l’opció de la visibilització del vot en blanc no satisfaci a aquesta gent partidària del vot nul. Llavors aquí la meva recomanació seria la de donar suport a formes alternatives de democràcia (o a partits que les proposin, com per exemple el Partit Republicà d’Esquerra), bàsicament representades pel desenvolupament d’un sistema democràtic participatiu voluntari. És a dir, permetre una mica més de participació contínua de la societat en els afers polítics, i no només cada 4 anys, i treballar molt més en base a l’associacionisme, el municipalisme, l’assamblearisme i els referèndums constants. I el cert és que avui en dia, amb les noves tecnologies de la informació, ja no hi ha excusa per a fer-ho! Qui vulgués, podria participar com a ciutadana/à al dia a dia de la gestió política, i qui no vulgués, doncs que no participés, que segurament poc li importaria el que es decidís i es fes…

I ja per anar acabant, el terrible tema del vot útil, semblant al cas del vot en blanc, però encara pitjor. Quants cops no he volgut votar algun petit partit que m’ha semblat molt més de fiar i molt més crític i innovador que els majoritaris…? Però he acabat votant l’opció “menys dolenta” dels partits amb representació parlamentària per por a “llençar” el meu vot i per “lluitar” contra altres partits majoritaris que considero terriblement nefastos… Ara bé, crec que és important que nous partits entrin a l’esfera política i posin sobre la taula, i sense por, nous temes de debat. Tot i això també considero que fóra bo crear sistemes de “catalització” i utilització eficient del vot cap a aquests partits (com proposo en aquest post sobre la candidatura de “Des de baix” del blog de l’Albert), ja que tal i com estan de fortes les dretes avui en dia, si està clar que un partit minoritari d’esquerres no aconseguirà representació parlamentària, potser millor “transferir-ne” tots els vots als partits d’esquerres “menys dolents” que tinguin representació.

I per últim he de reconèixer que en aquestes properes eleccions les opcions i els nous aires “frescos” (relativament) han augmentat una mica, cosa que sense satisfer-me totalment sí que m’ha obert nous horitzons, i donades les circumstàncies sòcio-polítiques (i econòmiques) dels darrers 4 anys a nivell de Catalunya, em sembla que hauré d’acabar afegint a la meva definició política els termes “catalanista i independentista”. Així que crec que, definint-me com a: “d’esquerres, ecologista, profund defensor de la democràcia participativa, catalanista i independentista”,  finalment acabaré optant per l’opció de Solidaritat Catalana per la Independència. I no pas perquè respongui a totes aquestes inquietuds meves, que amb prou feines respon a les dues últimes, però crec que si comencem per tenir un estat propi llavors la resta de lluites i de canvis socials, en aquest marc més local i reduit, seran molt més fàcils d’assolir… així que poc a poc, tant de bo que fem que un altre món sigui possible! I ja sabeu… a votar! 😉

Anuncis

4 thoughts on “Vot útil i democràcia real

  1. David,
    no puc estar-me de comentar aquesta entrada:
    -Escons en blanc: es diuen a ells mateixos que no són de res, NI D’ESQUERRES. No em sembla bé que no tinguin programa (no cal mai anar al detall, amb unes línies ja fan molts partits) però que no es defineixin d’esquerres ja em sembla demagògic total.
    – Solidaritat: jo no confiaria a un personatge com el Laporta les polítiques socials que tant meravellosament descrivies en aquell article que quasi em fa plorar (una perla “social” del seu programa:”les empreses amb seu a Catalunya pagaran menys impostos, tindran més beneficis”. I …, la independència com a únic fi polític… Fins i tot només per a la independència millor votar a ERC, no? Socialment una “miqueta” més sensibles…

    I no vull entrar en perquè votar a ICV, crec que el balanç de govern (un rotllo però què fóra bo llegir perquè deu-n’hi dó la diferència en polítiques socials amb els anteriors inquilins de la Gene, sense comptar un codi ètic dels mossos que fins i tot ells mateixos no avalen del tot…por algo será) és prou explícit. Aquest cop més que mai estar enfadats i enfadades és un luxe que no ens podem permetre perquè el que és segur és que el que vindrà és molt pitjor (les retallades socials del CIU seràn molt bèsties).
    Petonets,
    Marina

    1. Totalment d’acord! Marina!
      Jo simplement he decidit acabar optant per Solidaritat per com n’estic de fart de tots els partits polítics… de fet he de dir que a les darreres eleccions he estat saltant d’ICV a ERC i viceversa, però mai gens convençut del meu vot (igual que en les presents eleccions! tot s’ha de dir), però és que la sensació que em fan (i també el coneixement més directe que en tinc en alguns casos) m’ha fet veure que són partits que un cop al poder han seguit poquet els seus principis i promeses i s’han preocupat un pèl massa per “mantenir la cadira”… trist però cert. I realment ERC com a opció independentista m’ha acabat caient molt i molt baix i crec que s’han acabat tornant d’un moderat massa insostenible! (per no parlar de les divisions internes, tant típiques de les esquerres i que ens fan tant de mal). I ja sé que d’esquerres en Laporta en té ben poc, per no dir absolutament gens, però confio que com a mínim un tipus així sí que serà poc moderat i anirà al que va, que en aquest cas és fonamentalment la independència de Catalunya. I ja tinc ganes de que algú en la política lluiti aferrissadament per algun dels meus interessos (no és que ICV o ERC no ho hagin fet mai, però últimament els trobo massa moderats). I ja sé que en Laporta no és el millor camí per aconseguir la independència, però és que els altres partits que podrien haver lluitat més clarament per aconseguir-la no s’han mostrat prou decidits quan tocava. Així que potser un cop la tinguem (o la tinguem més propera), i si els partits d’esquerres que ara ens han fallat tornen a fer un gir en positiu, confio que no sigui tant tard com per a no poder centrar-nos en el canvi social del nostre petit país independent. I potser llavors, ja fora d’Espanya, la lluita per un país més just, social i solidari, sigui més fàcil de lliurar… Ara bé, reconec que la meva opció és altre cop deguda a una gran desconfiança i desafecció cap als nostres polítics, i per tant pot no ser l’òptima, però és que les altres ara mateix tampoc no les veig gens clares.
      I sobre les dretes i les retallades socials… (que també han anat executant les “suposades esquerres” sense oposar-s’hi massa), doncs totalment d’acord amb tot el que comentes. I realment fa molta por veure com segurament els propers 4 anys tocarà patir de valent amb governs dretosos i polítiques neoliberals, però ja que l’esquerra no ha sabut aprofitar el moment històric de l’actual crisi per a mobilitzar la població, potser ara el que tocarà és patir una mica més i veure si tensant la corda al màxim podem acabar provocant una autèntica revolució cap a una situació mundial més positiva…! que possiblement comenci arribar cap allà al desembre del 2012… hehehe…! 😉 (Tant de bo!) i jo personalment penso esforçar-m’hi tant com pugui! Ara bé, aquest post meu, potser anava més dirigit a animar a la gent que normalment s’absté d’anar a votar (i que em fa l’efecte que cada cop són més) per a que deixin d’estar al marge i votin, el que sigui (per exemple Escons en Blanc, quelcom quasi asèptic però que pot visibilitzar molt clarament el sentiment de tanta gent), però que votin!

  2. I algunes reflexions i comentaris més que li he fet a la meva amiga Montse sobre el perquè de la meva decisió a les darreres eleccions, per veure si així queda una miqueta més clara i no se’m malinterpreta o no se’m veu tant “incoherent”…! 😛

    Sí, sí, Montse!! Ho reconec! Solidaritat Catalana NO SÓN UN PARTIT D’ESQUERRES! Ni molt menys! (i per desgràcia) Però finalment els vaig votar perquè ja estava cansat de tanta pantomima de partits suposadament “socialistes” o “d’esquerres” que no feien més que “apoltronar-se” als seus càrrecs o fins i tot portar a terme polítiques neoliberals pròpies de la tradició més dretana! I potser els únics que no m’han caigut tant baixos en quant a polítiques socials són Iniciativa Verds, però a més és que en els darrers dos anys he vist cada vegada més clar que en l’actual situació Catalano-espanyola la independència de Catalunya seria la millor opció (i a hores d’ara ja ben necessària) tant per a nosaltres com també per a la resta d’Espanya, per a què espavilin una mica. I en quant al tema nacionalista, Iniciativa Verds encara estan molt fluixos i al meu gust són massa moderats (igual que tots els partits d’esquerres, que sempre són massa moderats al meu gust), i de fet val a dir que ERC també em van caure mooooolt baix en quant al tema independentista. Per tant en aquesta ocasió vaig acabar optant per Solidaritat Catalana, que tot i ser més aviat “dretosos” sí que van deixar molt clar per què apostaven, i de fet ho estan fent amb moltíssima coherència i molta molta canya! (Cosa que ja trobava a faltar en algun partit polític). Ara bé, si hi hagués un partit igual de “canyeru” en tema nacional i realment d’esquerres i nacionalista, tinc clar que l’hagués votat. El problema de la nostra “meravellosa” democràcia representativa és que no hi ha cap partit en el que em senti representat al 100%, i en aquest moment històric vaig trobar molt més necessari, urgent i important treballar per la independència de Catalunya que per qüestions socials, per més que em dolgui haver hagut de prendre aquesta elecció tant difícil. Però diguem que ho veig com una “inversió a futur”. Que quan aconseguim la independència de Catalunya, el fet de treballar en un marc social i polític diferent, i a un nivell més local, crec que comportarà més facilitats per a aconseguir millores socials “d’esquerres”. I és clar, també tal i com estan les coses darrerament, i tot i no sentir-me representat per cap partit al 100%, vaig optar per votar l’opció “menys dolenta” perquè en el sistema democràtic i polític en el que vivim, el fet d’abstenir-se, o fins i tot de votar en blanc o nul, no serveix absolutament de res, pràcticament igual que votar un partit minoritari, ja que estarem llençant el nostre vot, i la gent de dretes i/o espanyolistes radicals malauradament no acostumen a llençar mai els seus vots…! Així que ja veus…! Però de totes formes, i per compensar la meva manca de suport polític a partits “suposadament d’esquerres”, tinc la total intenció de dur a terme “polítiques socials i mediambientals de petita escala”, autogestionades i a nivell local, que al cap i a la fi crec que avui en dia (i si no canvien les coses, possiblement més encara en un futur proper) és la millor manera de provocar canvis i de crear alternatives de societat vàlides.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s