Estat d’alarma, i estat d’indignació i incertesa

Logo Wikileaks
Cap a on va el nostre món...? Estat d'indignació, incertesa, i suspens...

Ja fa una setmaneta de les eleccions generals al Parlament de Catalunya, i fa dies que volia escriure un post sobre el que m’han suscitat els resultats electorals (no massa, de fet). Però el cert és que amb els esdeveniments recents a nivell nacional, però també internacional, m’he acabat veient abocat a escriure un popurri fruit de la preocupació, i del meu estat actual d’indignació, suspens i curiositat per com estan anant les coses (i per com poden anar!) en el nostre món.

A nivell de la política catalana, doncs bàsicament estic en estat de curiositat i expectació per com s’anirà esdevenint tot plegat en el futur proper. Està clar que les esquerres estan totalment desfetes (a excepció, lleument, d’Iniciativa-Verds), i que desgraciadament el catalanisme independentista està també en hores baixes i massa fragmentat. El més fotut de tot això és que es doni en un moment de crisi econòmica sense precedents, de retallades socials (increïblement dutes a terme per un partit suposadament socialdemòcrata), i en un entorn d’exalçament de l’independentisme fruit d’una situació força insostenible dins d’Espanya i posterior a la terrible i inacceptable retallada de l’Estatut per part del Tribunal Constitucional. Si en aquest context els resultats de l’esquerra i l’independentisme han estat aquests, començo a patir pel futur de la nostra societat…! Ara bé, potser la classe política actual no ha estat a l’alçada i ja no convenç a ningú, i això li ha passat factura. Però el cas és que les dretes han pujat, i això espanta bastant. Tot i així, en benefici seu cal dir que sempre tenen a favor la capacitat per anar tots a una (o com a mínim menys segregats que les esquerres) i que com a mínim en el cas de CiU (i per molt que em dolgui dir-ho) mostren una imatge de gent capaç i potent (cosa que no ha sapigut fer mai l’inepte del Montilla, ni tampoc la majoria de membres del tripartit).

En tot cas confio que, almenys a nivell de gestió, aquest govern encapçalat per CiU ho farà millor que l’anterior en conjunt (tot i que molt probablement centrant-se encara més, si és possible, en polítiques neoliberals i de retallades socials). Dic “en conjunt” perquè també s’han de reconèixer iniciatives molt lloables portades a terme durant l’anterior legislatura (moltes d’elles impulsades per Iniciativa-Verds) però lamentablement massa anecdòtiques, així que en general no els donaria pas l’aprovat. I pel que fa a “la qüestió nacional”, s’ha de remarcar que fins a data d’avui n’Artur Mas ha fet poques referències al tema i tot apunta a què optarà per la via del concert econòmic i l’autonomia renovada, cosa que en vistes a les properes eleccions generals espanyoles en què el PP sortirà com a primera força indiscutible, està abocada al fracàs. No obstant, i fent grans especulacions inspirades per les opinions del meu pare i el meu germà, vull pensar que en Mas és prou intel·ligent com per a preveure la impossibilitat de la via autonòmica però tot i així intentar-la, i un cop avortada per culpa d’Espanya -i amb la societat catalana cada vegada més sensibilitzada i convençuda en la seva majoria que el nostre lloc no és dins de l’estat espanyol- acabar optant pel referèndum o fins i tot per la declaració unilateral de la independència. Tot i això, caldrà estar a l’expectativa davant l’actual situació política (i econòmica!) incerta, i molt probablement tots aquests esdeveniments, en cas de succeir, tardin encara força temps.

El que sí que és força actual, però, és l’inacceptable estat d’alarma declarat pel PSOE en ocasió de la vaga de controladors aeris, i que suposa una mostra d’anquilosament retrògrad en una suposada democràcia, tal com exposava Vicent Partal a l’editorial de Vilaweb del 4 de desembre. Però quasi més inacceptables encara, són les declaracions de Bono, que en un moment com aquest són fàcilment interpretables com una amenaça (amb demostració pràctica) d’intervenció militar en qualsevol cas que es pugui considerar “perillós per a la unitat d’Espanya”. I el més curiós és que encara estem esperant que la UE i els seus membres hi diguin alguna cosa al respecte… Tot plegat fa una mica de por, i em fa entrar en un terrible “estat d’indignació” en el que no puc parar de dubtar de com de democràtica és l’actual “democràcia” del nostre món.

Però si només fos això…! Per acabar d’adobar el meu estat d’indignació i d’astorament no puc parar de sorprendre’m de com de manipulats i manipulades vivim avui en dia, i com d’espantada i atordida està la ciutadania global (cosa que ja sabia, però de la qual a vegades no n’era del tot conscient). I és que el cas Wikileaks ja ha acabat de posar en qüestió la democràcia i l’ètica en la política internacional, així com la transparència dels governs, cosa que hauria de ser bàsica. Però és que a més d’aquesta manca d’informació i de transparència en la que vivim, m’astora el nivell de manipulació mediàtica, política i econòmica per part d’alguns governs, grans corporacions o elits d’arreu del món, i que són dignes de les més inversemblants novel·les de suspens sobre trames internacionals i sobre teories de la conspiració. Però no, la realitat sovint supera la ficció!

Tan sols espero (sense massa esperança) que en algun moment la ciutadania comenci a adonar-se de tot això i reaccioni d’una vegada en bloc contra aquest status quo i sistema que ens oprimeix i manipula! Sinó, de mentres tocarà anar construint petites alternatives de societat des de baix i a nivell local…

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s