Blog de viatge: Mèxic, cinquena part (Chiapas, Comitán)

I ja el dia 4 de juliol vam continuar el viatge, acompanyats de l’Aina, fent via cap a Comitán. Això sí, vam haver de fer el trajecte amb dos minibusos, perquè el camí estava tallat per una protesta d’una comunitat zapatista que denunciaven la presència de paramilitars a les seves terres… així que ja veieu que el tema segueix candent…! De totes formes no patíssiu (per nosaltres) que el pas de gent “aliena” al conflicte estava bastant normalitzat. Ara, impacta veure les cares d’aquesta gent que viuen cada dia situacions de tensió i inseguretat continua… realment entristidor…

Però bé… allà a Comitán vam ser rebuts molt càlidament per tota una colònia catalano-mexicana, i vam estar-nos moooolt a gust a casa de “Don Gabriel”, cooperant de Setem a MásCafé, una organització de cafè de comerç just. El cert és que a Comitán vam sentir-nos com a casa, i es va notar en el fet que vam fer bastanta “vida casolana”, cuinant plats catalans a tort i a dret (feia temps que no teníem una casa i cuina quasi-pròpies, i ja ho trobàvem a faltar) i fent soparets amb els pares d’en Gabi, amb la Montse, l’Ana Helena, el Javi, la Mari i tota la colla de “comitecos i comitecas”, així com amb altres visitants estrangers fugaços (la Federica, la Laia i un altre Javi), amb visualització del partit de la final del mundial de futbol inclòs. També vam visitar el museu del Dr. Belisario Domínguez (molt interessant), i les cascades del Chiflón (ben espectaculars!).

Sacs de cafè orgànic de Mas Café
Sacs de cafè orgànic i de Comerç Just de Mas Café

Ara bé, a Comitán (i rodalies) no només vam fer vida casolana i turisme convencional sinó que també vam aprofitar per anar a conèixer alguns projectes socials ben interessants i prometedors. Per començar vam anar a conèixer MásCafé, una cooperativa de segon nivell que agrupa a 7 cooperatives de petits productors i productores de cafè de comerç just. Allí ens van explicar com funcionava tot el sector del cafè, des de la producció fins a la comercialització, vam veure el “beneficio seco” del cafè (on es processa en la seva fase final, abans d’exportar a l’estranger en grà or, o de torrar i comercialitzar directament), i també vam fer una cata de cafès. Que per cert, vam adonar-nos de com de variats poden arribar a ser els cafès (quasi equiparable al món dels vins) i com de dolent sol ser el cafè que majoritàriament es beu a la península! (el torrefacte). Allí hi perdem una barbaritat de matisos i sabors…! Però en fi, com ja diuen… sobre gustos no hi ha res escrit! 😛

Després també vam anar a visitar la Montse un dia de treball a Las Margaritas, prop de Comitán, i ens va ensenyar la organització on havia estat els darrers mesos: MUSA (Mujeres Unión de la Selva), una associació de dones que ha vingut molt històricament vinculada al Café La Selva, i que a nivell de Catalunya ha estat cooperant molt de temps amb el Grup Tercer Món de Mataró. MUSA porta a terme projectes d’empoderament i capacitació de dones, i promou activitats productives per a l’auto-ocupació de les seves sòcies.

Projecte agroecològic i educatiu de Tsomanotik.
Projecte agroecològic i educatiu de Tsomanotik. Foto: edificacions de bioconstrucció fetes amb materials 100% naturals i utilitzant energies renovables.

I per últim també vam tenir ocasió de conèixer Tsomanotik, un centre agroecològic que treballa amb l’objectiu de fomentar models socials i econòmics alternatius i sostenibles, a través de projectes interculturals d’educació ambiental per a joves d’arreu (sobretot mexicans, però també estrangers), i amb projectes productius agroecològics i solidaris que afavoreixin el desenvolupament local. La veritat és que es tracta d’un projecte jove, i com qualsevol organització amb molta gent participant-hi, sembla que encara tenen moltes coses per acabar de definir i per millorar, sobretot a nivell humà, però en canvi es nota que hi han dedicat força recursos i que ho han fet amb una gran motivació, perquè tenen ja diversos projectes productius en marxa (agricultura ecològica, lombricomposta, cultiu de bolets ecològics, piscicultura, granja de conills i gallines…) i totes les infraestructures han estat fetes d’una forma “permacultural”, amb bioconstrucció i utilitzant energies renovables, i a sobre no “brutegen”! (o sigui, que a més de ser sostenibles, són boniques i comfortables! cosa que no sempre es troba en aquest tipus de projectes…)

I ja de Comitán vam seguir cap a la frontera de Guatemala, a través de Ciudad Cuauhtémoc… més al proper post.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s