Blog de viatge: Guatemala

Després de Mèxic, ja a mitjans de juliol, vam anar a Guatemala, un país on la majoria de la població és indígena. Vam estar allà durant tres setmanes en pura temporada de pluges, però és que a més va ser la pitjor temporada de pluges que havien tingut en mooolts anys! Total, que plovia CADA DIA DE LA VIDA, si cada dia! UUuuuufff va ser un pal! I tal i com són allà les infraestructures i l’orografia, ja us podeu imaginar: esllavissades i carreteres tallades per tot arreu! I a més, tan sols creuar la frontera ja vam veure que el nivell de “desenvolupament” (i fins i tot la sensació d’inseguretat ciutadana en alguns llocs) era bastant diferent que el de Mèxic… (és que estàvem massa ben acostumats!), cosa que desgraciadament ens va fer entrar una mica “amb mal peu” al país…

Però bé, finalment l’experiència tampoc va estar gens malament. Vam passar un dia a Huehetenango, i després vam anar a Xela (Quetzaltenango) un parell de dies. També vam estar pel llac Atitlán, visitant uns quants pobles i ciutats dels voltants (Panajachel, Sololá, Chichicastenango i el seu famós mercat indígena, San Marcos La Laguna, i Santa Catalina Palopó). I finalment, entre les dificultats climàtiques i de transport ens vam quedar amb les ganes d’anar a visitar l’IMAP (Instituto MesoAmericano de Permacultura) de San Lucas Tolimán. L’IMAP és un centre que promou la permacultura a nivell local, recuperant també els coneixements ancestrals sobre agricultura i “simbiosi” amb l’entorn, i que va sorgir arrel de la complexa situació ambiental, econòmica i política que es vivia a la zona, i que va incrementar les seves activitats a partir de l’Huracà Stan que va causar greus destrosses a tota la regió l’any 2005, (tot i que ara mateix, com en qualsevol organització, sembla que estan passant per una època de redefinició i de poca activitat… una llàstima!).

Nous de macadàmia orgàniques de la Comunidad Nueva Alianza.
Nous de macadàmia orgàniques de la Comunidad Nueva Alianza.

I  finalment vam anar a parar a una comunitat camperola que tenia una història molt interessant i ens vam quedar per allà coneixent el projecte uns quants dies. La comunitat en qüestió es diu Nueva Alianza i la seva història és d’ocupació de terres. A Guatemala hi ha un problema molt gran de la terra, menys del 3% de la població té la propietat del 70% de la terra agrícola! Imagineu-vos! Moltes de les comunitats camperoles s’han creat al voltant de la casa del terratinent que els dóna la terra on viuen i feina amb la que alimenten a les seves famílies. Però això fa que quasi bé tots els camperols són com serfs de la terra!  La Comunidad Nueva Alianza era una finca cafetalera gestionada per un terratinent fins que aquest va tenir certs problemes econòmics i va deixar de pagar els peons i va acabar abandonant la terra i la comunitat. Llavors els habitants es van quedar sense feina i per tant sense ingressos, quasi morint-se de gana, deien que durant aquells anys es van haver d’alimentar d’arrels i plantes silvestres. A partir d’aquí i en plena desesperació, van decidir ocupar les terres i posar-se a cultivar-les de manera comuna. Al cap dels anys van aconseguir generar ingressos, i a part de l’explotació de la plantació de cafetal inicial (part del qual venien al circuit de Comerç Just) van iniciar també una plantació de macadàmia que a més proporcionava ombra al cafè (i és que el millor cafè es cultiva sota ombra, i a gran alçada) i una empresa envasadora d’aigua pura perquè allà mateix hi tenen una naixent. A més el lema de l’empresa envasadora és “Agua nacida, no extraída” (a diferència de totes les envasadores d’aigua del nostre país, entre elles la Nestlé, que perforen i perforen les muntanyes per extreure’n cada dia més aigua).

Planta de fabricació de bio-dièsel casolà a partir d'olis vegetals reciclats.
Planta de fabricació de bio-dièsel casolà a partir d'olis vegetals reciclats.

A Nueva Alianza també van anar posant en marxa altres projectes productius i comunitaris, com una petita central mini-hidroelèctrica per abastar d’electricitat la comunitat, un projecte de lombricomposta per convertir els residus orgànics i de la producció del cafè en adob d’alta qualitat, i fins i tot una petita planta de fabricació de biodièsel per autoconsum a partir d’olis vegetals reciclats (tot i que ara la competència de grans empreses de biodièsel fa cada vegada més difícil aconseguir olis reciclats a bon preu). I finalment van transformar la casa del terratinent (la casa més bonica i amb una vista excepcional de tota la plantació) en una casa de turisme rural. Amb tots els recursos que han obtingut de les diferents explotacions van poder aconseguir, mitjançant un organisme governamental que fomenta la recuperació de terres a Guatemala, comprar les terres que en un principi van ocupar i així són de totes i tots els membres de la comunitat. N’estaven molt orgullosos d’haver fet aquesta gesta, penseu que la mentalitat indígena és molt colonitzada i servil, molt sovint se senten inferiors, tants anys de submissió i descrèdit per part dels espanyols els passa factura en la manera de ser col·lectiva. Ara, com a mínim en el cas d’aquesta comunitat, la història és prou positiva i engrescadora, clar que amb els seus problemes! que també en tenen…! eh? Que “en todas partes cuecen habas”! 😛 però com a mínim són un exemple interessant de lluita camperola i indígena!

I ja finalment vam passar un dia per Antigua, i a fer via cap a Nicaragua!

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s