Blog de viatge: Costa Rica, primera part (Carib, San José i Oikocredit)

Els primers dies a Costa Rica, ja a principis de setembre, els vam passar amb l’Uwe i la Samanta, i vam aprofitar per anar a conèixer la costa del Carib (Cahuita, Puerto Viejo i Manzanillo). Ben bonic, ens va fer força bon temps, i ens ho vam passar molt bé i vam riure força!

D’allí vam tornar cap a San José i la Samanta ja ens va deixar per tornar cap a Catalunya, però  l’Uwe es va quedar encara 15 dies més i ens vam estar aquelles dues setmanes vivint en un hostal de la capital, el “Tranquilo”, i buscant un pis o habitació de lloguer per estar-nos-hi els següents mesos amb la Laia, ja que els preus a Costa Rica són de nivell europeu!

Així doncs, a mitjans de setembre vaig començar a col·laborar amb l’oficina d’Oikocredit a San José, i les dues primeres setmanes, amb l’Uwe, vam fer un estudi de cas sobre una organització de microcrèdits per a dones, la Fundación Mujer, que rebia finançament d’Oikocredit i que entre altres coses treballava també amb Bancomunals (estil Comunitats Auto-Finançades), i on poc després la Laia va acabar fent-hi de voluntària en l’àrea de capacitació.

El microcrèdit, una gran eina d'empoderament per a les dones.
El microcrèdit, una gran eina d'empoderament per a les dones.

Jo per la meva banda vaig continuar col·laborant amb Oikocredit fins al desembre, fent majoritàriament estudis de l’impacte social dels microcrèdits (àrea en la que Oiko està treballant amb molta dedicació) i en auditories socials a les Institucions Microfinanceres sòcies d’Oikocredit i en la definició de projectes de  capacitació i assessorament tècnic a entitats sòcies. L’experiència va ser molt enriquidora i interessant, i fins i tot, ja al final, vam poder posar en pràctica tots els nostres coneixements adquirits sobre caficultura a l’hora de fer un diagnòstic per un projecte de finançament per a renovació de cafetals i adopció de mesures d’adaptació al canvi climàtic per unes cooperatives de cafè de Comerç Just de la zona del Pacífic. També d’allò més interessant. Ara bé, què dura la vida del caficultor/a! (o de bastants d’ells/es) I també quin sector productiu més estrany i complex, sempre a mercè de les fluctuacions borsàries i de la cotització del dòlar!

I amb tot, està clar que els microcrèdits de per si sols no serviran per salvar el món. I és que sí que ens hauríem de plantejar tot el model econòmic mundial, el perquè del manteniment  perpetu d’un Nord i d’un Sud, la cooperació mal entesa (o mal portada a terme) i tot el model capitalista i consumista exacerbat que s’està estenent per tot el planeta com una gran lacra. Ara bé, és increïble veure com els microcrèdits poden arribar a tenir un efecte multiplicador i de canvi tan gran en la vida de les persones que els reben, i especialment si aquestes són dones! La veritat és que vam conèixer casos molt interessants de superació personal i laboral, i tot i que no siguin la panacea per a canviar el món i acabar amb la pobresa -i tot i que també pugui haver-hi casos no tant exitosos o fins i tot amb conseqüències negatives- els microcrèdits són una eina molt i molt vàlida (i sobretot si es treballen amb consciència, rigor i convenciment, com són els casos que vam conèixer).

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s