Blog de viatge: Costa Rica, segona part (San José, vida quotidiana i curiositats)

Més platgetes tropicals i parcs naturals a Costa Rica.
Més platgetes tropicals i parcs naturals a Costa Rica.

I res, la nostra estada a Costa Rica va passar entre San José, una de les capitals més habitables de Centreamèrica, (tot i que les taxes de criminalitat han incrementat molt en els darrers 5 anys) i escapadetes de cap de setmana per conèixer el país, a banda d’una “aturada” de 15 dies quan van venir en Ciscu i en Rotxero, dos amics de la Laia a visitar-nos, cap a mitjans de novembre, i amb els quals vam fer una mica de ruta turística pel país, i acostant-nos fins i tot a Bocas del Toro, un paradís terrenal (tot i que en vies d’explotació urbanística) al Carib Panameny.

A San José també és curiós veure quanta vida social, universitària i artística hi ha, i fins i tot t’hi pots topar amb tribus urbanes pel carrer! (cosa que a altres indrets de Mesoamèrica costa de trobar). El cas és que per alguna cosa diuen que Costa Rica és la “Suïssa” centreamericana, i és que és el país més ric de la regió (a banda que tingui una gran producció lletera i zones muntanyenques amb prats i xalets de teulades inclinades com els dels Alps mateixos!). Aquesta situació, unida a la tradició pacifista que va iniciar el president Josep Figueres (català d’origen!) quan va abolir l’exèrcit al 1948, ha anat conformant un caràcter nacional ben especial i diferent, orgullós i considerablement ostentós en alguns casos, però també molt hospitalari i educat en molts altres casos (una anècdota curiosa: la gent fa cua a les parades del bus tot esperant que aquest arribi per a pujar-hi ordenadament! És que a Barcelona som uns incivilitzats/des!).

Ara bé, la ciutat és ben poc humana, en el sentit que es tracta d’una urbs estil nord-americà (no només pel seu alt nombre de centres comercials i cadenes de fast food, que també, sinó pel seu disseny urbanístic) i està absolutament planificada per a moure-s’hi en cotxe o transport motoritzat, fins al punt que hi ha tan sols un parell o tres de semàfors de peatons en tot el centre de la ciutat. Ara bé, nosaltres vam tenir la sort de trobar un apartament a bon preu (tot i ser mig de disseny i amb el terra de l’habitació de fusta!) al barri de Curridabat, un racó prou tranquil i benestant de la ciutat, amb una propietària i uns companys de pis molt trempats (a excepció d’un alcohòlic, cas trist i complicat…) i que està relativament a prop de Zapote, on cada diumenge hi feien una fira d’agricultors on comprar fruites i verdures era força més econòmic que a qualsevol altra banda. Tot i així de tant en tant també anàvem a una fira ecològica els dissabtes, al barri d’Aranjuez, que organitzaven la gent del Grupo Armonía, una associació que recordava força a molts centres socials ocupats de Catalunya i on també es feien un gran nombre d’activitats socials i de formació. No podem dir el mateix, però, del Casal Català de Costa Rica, i és que els vam contactar per oferir-nos-hi com a voluntaris per a fer grups de conversa en català durant la nostra estada, i la seva poca activitat i capacitat de resposta van fer que en tant de temps no arribéssim a poder concretar res…! En fi… una llàstima… però què hi farem…! Tant de bo serveixi d’aprenentatge per a millorar! I a banda d’això, durant la nostra estada també vam aprofitar els quasi 4 mesets que vam estar vivint al país centreamericà per aprendre a fer sabons artesanals amb olis reciclats i per formar-nos una mica en la fabricació d’artesanies i joieria amb materials reciclats (contribució inestimable de la Karol, l’Angélica, i tota la Fundación Mujer).

I què més dir sobre Costa Rica…? Doncs un país una mica “agringat” i venut al turisme i als capitals estrangers (sobretot “yankis”) però amb una naturalesa fantàstica, amb centenars de microclimes diferents, amb costa al Carib i al Pacífic a tan sols unes poques hores de trajecte, amb algunes tribus indígenes encara prou vives i moltes altres cultures arreu del territori, i prou petit com per a coincidir amb la gent pel carrer o d’excursió de cap de setmana, però prou gran com per a què no n’haguem arribat a veure ni una petita part!

Nadal català al tròpic amb canelons d'espinacs fets a casa!
Nadal català al tròpic amb canelons d'espinacs fets a casa!

I ja després de passar el Nadal a Costa Rica en companyia d’amics i amigues, (i havent fet l’esforç de cuinar escudella, sopa de galets i canelons en un clima tropical temperat), vam fer les maletes  amb gran peneta i enyorança, però també amb il·lusió, i vam continuar el nostre periple cap al Sud.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s