Blog de viatge: Nicaragua

Després de Guate, la primera setmana d’agost, vam baixar directament cap a Nicaragua en bus, aturant-nos només una nit a San Salvador, amb gran sensació d’inseguretat i fins i tot soroll de trets de bala durant la nit als carrers propers de l’hotel! Una mica de por… Ara bé, teníem un vigilant amb escopeta retallada a la porta, així que no hi havia raó per patir…! 😛 En fi… així són algunes capitals de centreamèrica…!

A l’arribar a Managua vam anar a un hotel on estaven fent  “El encuentro” (trobada de caficultors de Comerç Just dins del projecte de Mesoamèrica de Setem),  i vam passar un parell de dies amb els caficultors i caficultores i amb els ex-companys i ex-companyes de Setem, fent entremig una visiteta a la ciutat de Boaco. Per cert, que en aquest cas, i tot i estar envoltats de caficultors, quasi que vam aprendre més d’apicultura que de cafè, i és que vam poder xerrar àmpliament amb un productor de cafè que s’havia especialitzat en la producció de mel com a activitat complementària a la caficultura, i va ser realment interessant! És que les abelles són brutals! A més de produir mel i polinitzar (i així incrementar enormement la productivitat d’altres cultius) també produeixen cera, polen, pròpolis i geleia reial! Tot productes d’alt valor! Genials!!

I de Managua vam anar cap a la Laguna de Apoyo, un lloc preciós però un pèl car (la rata de “La abuela”, la propietària de les cabanes, ens va cobrar fins i tot l’aire que respiràvem! :-P) i d’allí vam acomiadar-nos dels companys i companyes de Setem i vam passar una nit a Masaya amb en Pep i l’Anna, i després ells van fer via cap a Hondures i nosaltres vam tirar cap a León, ciutat universitària i colonial (i bastant turística i famosa entre els joves “yankis” per anar-hi a fer esports d’aventura i aprendre anglès).

Les dones de los Telares Molino Norte, de Matagalpa, teixint artesanalment.
Les dones dels "Telares Molino Norte", de Matagalpa, teixint artesanalment.

De León vam anar cap a Matagalpa, on ens vam trobar amb l’Ana i la Bea del Colectivo de Mujeres Matagalpa i vam allotjar-nos a unes cabanes ben maquetes que tenen el “Colectivo” a les afores de la ciutat, en un entorn natural encantador. Durant els dies que hi vam ser vam poder conèixer una mica la gran feinada que fan al Colectivo de suport, capacitació, empoderament i assessorament a les dones en àmbits molt diversos. Allà també vam poder compartir una bona estona amb les teixidores dels “Telares Matagalpa”, un grup de dones autoorganitzades que fabriquen articles tèxtils artesanalment, i també vam poder compartir una tarda ben agradable amb el jardiner-pagès de la finca on estàvem allotjats i per sorpresa nostra vam descobrir que també cultivaven el meravellós arbre de la “Moringa” que havíem descobert a Belize! I que el feien servir com a aliment pels animals, per les seves grans propietats nutritives. I ja just abans de marxar de Matagalpa també vam aprofitar per anar a visitar una fàbrica de xocolata ecològica on vam poder aprendre’n tot el procés de fabricació! Ben interessant! (i dolcet…!)

Corn Islands, les Illes del blat de moro (tot i que hi havia més palmeres que blat de moro).
Les Corn Islands (tot i que hi havia més palmeres que blat de moro).

I ja d’allí vam anar fins a Managua altre cop i vam agafar un petit avió fins a les illes que hi ha al Carib de Nicaragua, les Corn Islands, n’hi ha dues, la Little Corn Island i la Big Corn Island, vam passar de la gran i vam anar directament a la petita en barqueta. Com quasi totes les illes del carib està poblada per descendents d’esclaus afrocaribenys i hi parlen patois que és com l’anglès jamaicà (i costa un munt d’entendre quan et parlen!). Ara, és una illa encantadora, sense cap cotxe ni carrers com els entenem nosaltres, només caminets on hi podien passar dues persones i només un d’asfaltat, super maqueta. Menjàvem llagosta a preu regalat cada dia i ens banyavem en aigües paradisíaques. Vam estar uns quants dies per allà i vam conèixer a una gent súper interessants de Terrassa i Manresa, estudiants d’enginyeria de mines, i els dos últims dies ens vam mudar ja a l’illa gran i vam anar a veure el festival on s’escollia la “Reina del Cangrejo”, i que celebrava el 168è aniversari de la fi de l’esclavitud… brutal, tot d’afrocaribenys i nosaltres!

I ja d’allí vam tornar cap a Managua i directes a Granada, una altra ciutat colonial amb un munt d’història. Allí ens vam trobar amb l’Uwe i la Samanta, companys i voluntaris de Setem i Oikocredit, i junts vam anar a la illa d’Ometepe, al llac Nicaragua, on ens vam retrobar amb en Pep i l’Anna i vam celebrar l’aniversari d’ella molt alegres (i amb pa amb tomàquet i tilapia a la brasa!) i on vam acabar passant només un parell de dies bastant aiguats per la pluja. I ja d’allí cap a Costa Rica, fent una paradeta breu a San Juan del Sur (res d’especial…), al Pacífic Nicaragüenc.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s