Blog de viatge: Panamà

Panamà City, mescla d'història i modernitat, amanida amb capitalisme exacerbat.
Panamà City, mescla d'història i modernitat, amanida amb capitalisme exacerbat.

A Panamà vam arribar-hi a principis de gener, directament a la capital, Ciutat de Panamà o Panamà City (noms increïblement originals els d’algunes capitals d’aquests països… oi?). I allí vam al·lucinar amb la diferència (sobretot a nivell arquitectònic i de riquesa econòmica) que es veia en comparació amb altres països de Centreamèrica, fins i tot amb Costa Rica. El cas és que el canal de Panamà és un dels negocis més lucratius de la regió (tot i que no molt sostenible a nivell ambiental), i es nota que ha portat molta entrada de divises i d’inversions al país, tot i que com és d’esperar, aquesta riquesa no s’ha repartit equitativament entre la població. Però el cas és que el barri nou de Panamà City no té quasi res a envejar al Manhattan de Nova York! Ara, això sí, el casc antic (amb un aire molt similar al de La Havana) està patint un procés de gentrificació d’aquells bèsties, a l’estil dels impulsats pel nostre “estimat” alcalde Hereu i els seus predecessors “socialistes” de l’Ajuntament de Barcelona.

Les illetes paradisíaques de la comarca de Kuna Yala, tot i que també tenen els seus problemes...
Les illetes paradisíaques de la comarca de Kuna Yala, tot i que també tenen els seus problemes...

Després d’uns dies per la ciutat vam anar cap a la comarca de Kuna Yala, al nord del país. La comarca en qüestió és una regió que engloba part de la costa caribenya de Panamà i un conjunt de vora 365 illetes paradisíaques carregades de palmeres (algunes no gaire més grans que una plaça de parking) habitades i governades pels Kuna Yala, una tribu indígena que va aconseguir resistir la colonització espanyola i que a data d’avui encara gaudeix d’un nivell d’autonomia mooooolt gran dins de Panamà (molt més que el de totes les comunitats autònomes espanyoles juntes!). El cas és que aquesta gent tenen les seves pròpies lleis, cultura i llengua, i a la seva regió podem dir que manen molt més ells que no pas les institucions panamenyes. Actualment viuen de la pesca, el comerç de cocos, i el turisme. Ara bé, tampoc és tant perfecte com sembla… De fet en la illeta minúscula on vam allotjar-nos havien construit una espècie de mur de la vergonya per separar el terreny de les dues famílies que hi vivien! I és que si una cosa hem après al llarg d’aquest viatge és que, com diria la Irene, “Everywhere cooking beans” (o sigui, que “en todas partes cuecen habas”). I sembla ser que la convivència entre el món ancestral i les noves tendències econòmiques i socials està començant a generar tensions internes (serà que el capitalisme radical podrà fer el que no van fer mai els conquistadors espanyols?), i el narcotràfic entre Colòmbia i Nordamèrica tampoc deixa indiferents les zones per on passen les rutes de transport clandestí, i acaben sumant-se als tants i tants mals que el negoci de les drogues causa en aquests països (i arreu del món!). Tot i així a nivell natural les illes són una passada, i tot i que en el nostre cas no vam tenir massa sort amb l’allotjament que vam triar, vam passar uns dies força agradables, també en gran part per la grata companyia de viatgers internacionals que van compartir amb nosaltres l’experiència. I més encara quan a l’intentar tornar en barca ens van dir que per la mala mar que hi havia no deixaven sortir, i ens vam trobar “atrapats i atrapades” a El Porvenir, la illa més gran. Total, que entre la gent que hi érem i uns quants Kunes, vam acabar contractant un vol charter per nosaltres! Sí, sí! Psicodèlic! Sobretot quan la nostra idea era la d’utilitzar el mínim possible l’avió com a mitjà de transport, i quan a sobre la majoria de gent que ens trobàvem allí teníem més aviat poc nivell econòmic! (i quan a més la pista d’aterratge era d’allò més rústic!) Però sí… va ser la única forma de tornar a Panamà City a temps per a que molta gent no perdés els seus bitllets de bus o avió per al dia següent. Així que un consell: si aneu mai a l’arxipèlag de San Blas (Kuna Yala) feu-ho amb temps de sobres per tornar, amb pastilles contra el mareig, i amb assegurança d’accidents! Ah, i força recomanable anar a les cabanes de la illa Robinson (pel que ens han explicat, que nosaltres no hi vam poder anar! :-P).

I res, ja els últims dos dies vam estar voltant altre cop per la capital, amb mal temps i pluja, i no ens va quedar gaire més remei que fer amistats i vida social, quatre gestions, i visitar alguns dels grandiosos centres comercials tant típics d’aquest altre país a l’americana (nord-americana)! eeecs…! Ara, que consti que no vam comprar res! 😉

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s