Hora de revoltes a l’Europa occidental? Com a mínim hora de la democràcia real

Doncs bé… després d’haver fet una aturada al meu ritme (ja de per si relaxat) d’escriure posts al blog, fonamentalment deguda a la tornada a Barcelona (amb el ritme de vida frenètic que aquesta ciutat sovint comporta) i a un munt de feina per fer, torno a escriure quelcom (a l’estil Slow blog, concepte del qual parlaré un altre dia).

Concentració i cassolada a la Plaça Catalunya de Barcelona. Foto: Vilaweb.
Concentració i cassolada a la Plaça Catalunya de Barcelona. Foto: Vilaweb.

I és que per aquí la situació està curiosa… sembla que això de la crisi i les eleccions ha començat a despertar consciències, i està havent-hi una sèrie de concentracions ciutadanes quasi-espontànies que tenen una mica pinta de “mobilitzacions estil 14-M” o estil “germen de revoltes àrabs” però simplement de gent desencantada amb tota la classe política reclamant una altra democràcia i debatent sobre els problemes que ens afecten, tot i que no sé si amb massa propostes alternatives… I pel que es veu ara algunes juntes electorals han prohibit les concentracions (una ciberacció urgent al respecte es pot trobar a http://actuable.es/peticiones/urgente-exige-autoricen-concentracion-puerta-del-sol). A veure com segueix la cosa. Sigui com sigui és millor que res, i amb una mica de sort la gent torna a votar les esquerres (o potser les noves opcions d’esquerres que promouen una democràcia més participativa, com per exemple les CUP) de forma massiva i aconseguim sortir de la crisi fomentant un altre model social i econòmic més just i més humà. Però no tinc massa esperances… De totes maneres no cal defallir i ja anirem trobant alternatives i creant realitats, sigui a través d’aquests moviments ciutadans, o bé a través de la feina de formiguetes que puguem fer cadascú a la nostra vida quotidiana!

Això sí. Davant d’una crisi tan integral com la que estem vivint, cal plantejar-nos què han fet els partits polítics fins ara, (a excepció d’un tarannà general reivindicatiu com el de Solidaritat, i un tarannà similar afegit a algunes accions concretes d’Iniciativa-Verds, que encara es podrien arribar a mig salvar, i poc més). Però sobretot, ens hauríem de plantejar qui n’està sortint perjudicat (la gran majoria de la classe mitja i baixa) i qui n’està sortint beneficiat: un bon grup de polítics, grans empresaris, banquers, i la majoria de les empreses multinacionals, que amb prou feines han vist reduïts els seus beneficis. I no val a defensar-los argumentant que generen llocs de treball i que són el motor de l’economia! Ja no ens ho creiem.(*)

Conclusió: Ja sabem contra qui hem de lluitar. L’enemic i el causant dels grans mals del nostre món està aquí a fora, ben a prop nostre, i ens està intentant manipular a través dels mitjans per a que no puguem pensar lúcidament. Però té por, perquè una societat unida i amb les idees clares pot fer canviar moltes, però que moltes coses…

(*) I és que hi ha estudis econòmics que confirmen que la petita i mitjana empresa redistribueix molt més la riquesa i genera més llocs de treball dignes que les grans corporacions. I també hem vist com en èpoques de vaques grasses els immensos beneficis de la banca anaven a engrossir les butxaques d’uns pocs accionistes, i en èpoques difícils tots i totes hem hagut de pagar els seus excessos sense que ni tan sols es dignessin a obrir l’aixeta del crèdit per a totes les petites empreses i persones emprenedores que tant ho estan necessitant.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s