Qui, què, o com votar? Algunes reflexions útils

A qui votarem?
A qui votarem?

Davant l’enorme desafecció per la política que estic copsant aquests darrers dies en el meu entorn, i davant la quantitat de propostes menys o més “transgressores” que estan circulant a la xarxa cara a les properes eleccions, crec que és necessari fer una crida a la participació de tots i totes el 20N. Tant si teníeu clar què votar (o no votar), com si esteu dubtant, potser us puguin servir les següents reflexions.

Per començar és curiós el fet que hagin circulat tantes iniciatives de “revolta” contra les properes eleccions en les últimes setmanes… Tant des de moviments “alternatius”, entre ells el 15M, com des de grups polítics com ara la CUP, com des d’iniciatives personals i anònimes. Està clar que la desafecció política és molt forta i cada cop més greu. No obstant em preocupa que en la majoria de casos aquestes iniciatives o propostes suposadament “transgressores” i anti-sistema no fan més que empènyer la població a abstenir-se o a votar nul (de diferents maneres i amb diferents justificacions). Entre elles un parell de les que sembla que han corregut més per internet:

  • Proposta d’Anonymous i part del 15M de votar “nul amb missatge” o de votar partits minoritaris (una miqueta més desenvolupada a http://votonulo20n.wordpress.com/)
  • Proposta d’abstenció a les eleccions al senat, amb la idea que si no surt cap vot el missatge serà que no volem senat i es veuran obligats a suprimir-lo (un mail que corria sense ningú clar al darrera).

Respecte a totes aquestes opcions, puc dir que en general estic bastant d’acord en la seva motivació i en la seva argumentació, però tinc molt clar que la seva posada en pràctica no servirà de res si no s’aconsegueix una massa crítica considerable que obligui als partits majoritaris a replantejar-se les coses. Estic parlant d’una majoria aberrant d’abstenció, de vots nuls o de vots en blanc, quelcom exagerat, al voltant del 80 o el 90% de la població. Sinó, està clar que qualsevol d’aquestes iniciatives acabarà quedant obviada per tots els mitjans de comunicació i partits polítics majoritaris.

Aquesta situació utòpica, que mai succeirà, tampoc impediria als partits votats de crear govern (tot i que sumant-los tots només representessin un 10 o un 20% de la població), així que les coses no canviarien pas.

D’aquí que tant l’abstenció, el vot nul o el vot en blanc siguin opcions molt legítimes, però que aporten ben poc (per no dir quasi gens) a canviar la nostra societat i a fer sentir la nostra opinió. En aquest sentit, l’opció que trobaria més intel·ligent (si no fos pel problema del vot útil) seria la de votar “Escons en Blanc”, un partit que es compromet a deixar l’escó buit en senyal de protesta si obté representació.

Pel que fa a l’opció del “vot nul útil”, l’efecte és pràcticament el mateix (o sigui, quasi cap), excepte que les paperetes s’han de conservar i es podria sol·licitar que es revisessin, i per tant donar-li una mica més de “bombo” mediàtic als missatges que s’hi haguessin introduït en forma de paperetes nul·les. Amb tot, poc canviarien les coses.

Per tant, l’altra opció és votar partits minoritaris (al vídeo del 15M em crida l’atenció que no citen ni ERC ni ICV com a partits majoritaris, per tant entenc que els consideren minoritaris però amb representació parlamentària…?). Aquesta opció ja em quadra una mica més si realment ens importa el que passa a la nostra societat (i el que hi passarà els propers mesos i anys!). Ara bé, aquí sorgeix un nou dilema: què passa si hi ha un partit minoritari sense representació parlamentària amb el qui potser em sentiria identificat, però que moooolt difícilment arribarà al mínim del 3% de vots vàlids i per tant no obtindrà cap escó? Es tracta de l’odiós “vot útil”. És a dir, que votar-lo, a efectes pràctics, tampoc serveix per a pràcticament res (excepte per mostrar-los el nostre suport als del propi partit i poc més, ja que el nombre de vots que aconsegueixin tampoc tindrà gaire ressò mediàtic). En aquest sentit ja fa temps que plantejo que els partits sense representació haurien de fer ús de les noves tecnologies per anar captant “simpatitzants” online que es comprometessin a votar-los en el cas d’arribar a un nombre probablement major al 3% de vots emesos, i que si no s’hi arribés (o ni tan sols s’hi acostessin) que aquests vots es poguessin “alliberar” i que la gent pogués acabar votant un altre partit amb representació per tal de no llençar el vot (tot i que potser no fos tant del seu gust). En aquest sentit ha sorgit una iniciativa en una línia similar, Aritmetica#20N, que proposa simplement votar als partits minoritaris amb representació i que tenen més probabilitats d’aconseguir un escó extra per a posar certes traves al bipartidisme imperant.

Sobre el vot útil, també val a dir que el concepte és molt utilitzat per partits majoritaris (generalment PSOE a nivell estatal i CiU a nivell català) per captar vots de simpatitzants d’altres partits davant “l’amenaça” d’una majoria absoluta dels seus “rivals”. Això no deixa de ser una perversió del concepte de vot útil, ja que qualsevol vot que hagi anat a parar a qualsevol partit amb representació pot ser vot útil i servir per frenar l’amenaça de les majories absolutes (i a més generarà un major ventall d’opinions i veus polítiques, així com l’obligació de debatre i negociar entre elles possibles col·laboracions o coalicions, cosa bastant més democràtica).

Així les coses, la meva proposta més genèrica seria la de votar un partit minoritari però que pugui tenir representació parlamentària, ja que possiblement no ens convenci totalment, però sempre serà millor que qualsevol de les altres opcions que hem comentat més amunt.

I la meva proposta més concreta, en aquestes eleccions potser tiraria una mica més a recomanar el vot per ICV (com a mínim al Congrés, ja que al Senat em fa molta ràbia que es presentin amb els espanyolistes del PSC). I la raó d’aquesta proposta més concreta té una bona explicació democràtica i de canvi social i econòmic, i és que ICV inclouen en el seu programa la reforma de la llei de referèndums per fomentar la participació directa i vinculant de la ciutadania en les mesures que requereixen un ampli debat social . És a dir, una major democràcia. Una democràcia real. A través de la qual la ciutadania podríem decidir de manera directa sobre tot allò que ens preocupés i que no estigués (o no estigués com volem) als programes electorals dels partits! Val a dir que sobre això s’ha teoritzat molt (una proposta realment innovadora és la de Democràcia 4.0), però també s’ha portat a la pràctica amb bons resultats, com és el cas de Suïssa, on la ciutadania pot convocar referèndums vinculants sobre allò que cregui necessari, simplement amb la recollida d’un nombre relativament petit de signatures. I si allà funciona, perquè aquí no podria funcionar? Potser perquè els fa massa por a la majoria dels nostres polítics i elits econòmiques…??

Anuncis

5 thoughts on “Qui, què, o com votar? Algunes reflexions útils

  1. I aprofito per plantejar ja d’avançat dues possibles crítiques a l’opinió que he expressat:

    – D’una banda podríeu dir que de poc servirà que ICV obtingui un parell de diputats més, perquè encara que proposin aquesta reforma de la llei de referèndums, la resta de partits la bloquejaran… d’acord, però com a mínim se’ls veurà molt més el llautó. I això sí que pot anar generant canvis socials i polítics de majors dimensions.

    – I d’altra banda, podríeu dir que a nivell nacional, de la defensa de Catalunya a les Corts espanyoles, potser ICV no seran tan forts com ERC o CiU… doncs parcialment d’acord (tot i que en els últims anys ICV han tingut un gir considerable cap a l’independentisme i defensen totalment el dret d’autodeterminació dels pobles). Però en qualsevol cas, amb una democràcia directa real el tema nacional sempre es podria plantejar quan ho volguéssim. Les altres opcions, donada la greu situació de crisi econòmica i social que estem vivint ara mateix, lògicament no passarien per un partit com CiU que no té miraments a desmembrar l’Estat del Benestar sense buscar primer altres opcions. Així doncs només ens quedaria ERC (tan de bo a partir d’ara es posessin altra vegada combatius de debò amb el compromís nacional i d’esquerres), o bé l’opció massoca, de votar al PP per a què tinguin una majoria tant absoluta que se sentin tan legitimats per atacar i exprimir Catalunya que llavors el sentiment d’independentisme creixi tant que la independència s’acabi guanyant al carrer o davant de l’ONU i la UE amb una declaració unilateral…

    En qualsevol cas, i sigui quina sigui la nostra elecció el 20N, la gravetat de la situació actual ens obliga també a reivindicar en tots els àmbits possibles, a sortir al carrer i a construir alternatives col·lectives i locals!

    “La nostra societat cada vegada necessita més persones dissidents, que s’atreveixin a pensar alt, a sentir profundament, i a parlar clar”

  2. Mmm… un parell de coses:
    – votar un partit minoritari també fa una altra funció, més enllà d’expressar el teu suport a la militància del partit en qüestió, que és que es contribueix a dificultar l’entrada de coses com PxC o UPyD. Aquest és un molt bon argument, al meu parer.
    – votar alguna cosa més o menys afí pot ajudar a la societat catalana a autopercebre’s d’una manera més benevolent durant els propers 4 anys. Per exemple, si tota l’esquerra ens abstenim, o quasibé, i el PP esdevingués 2a força política a Catalunya (“Comunidad Autónoma”), la majoria social catalana que no és del PP, pot creure’s que ja no hi ha res a fer i que ja no cal lluitar per res. El cop moral seria molt fort.
    – Vot útil? Tots els vots a aquestes eleccions són molt inútils, a excepció que votis el PP o que tinguis en compte els 2 punts anteriors (o altres que no se m’hagin acudit, clar!). És que ERC o ICV han aconseguit alguna cosa en la darrera dècada al Congrés espanyol? Segur que alguna coseta sí, oi? Però és que goita! Ara mateix no se m’acut el què! …Introduir un discurs diferent en el Congrés espanyol i prou.

    És que a viam! El sistema institucional i la llei electoral ESPANYOLES són producte del pacte post-quasipro-FRANQUISTA de la transició. L’estat espanyol es va dissenyar per a ser robust en el temps, evidentment. Si no ets alguna de les 2 opcions espanyolistes i capitalistes (PP i PSOE), l’únic a què pots aspirar és a esdevenir partit frontissa. Això només es donarà en situacions en què el partit majoritari no ho sigui absolutament, que ara mateix no és el cas. Llavors podràs pressionar però mai per a aconseguir canvis en el model d’estat, que serà sempre sempre ESPANYOLISTA, ni tampoc en el model socioceonòmic, que serà sempre sempre CAPITALISTA. Si vols alguna cosa diferent d’això, en aquest joc no hi pintes res: el PP i el PSOE pactaran entre ells i s’ha acabat. La llei electoral que han fet els garanteix “in eternum” que sumin majoria, però encara més important, sigui quina sigui la llei electoral, els ho garanteix el suport majoritari de la societat espanyola: espanya és irreformable.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s