Som un gran país, fins i tot sense el Barça

A vegades es guanya, i a vegades es perd. És una de les lliçons que es poden re-aprendre després de les dues últimes derrotes del Barça, però i si juguéssim tot el país al mateix equip? Ens podria vèncer algú?

Imatge

Després de l’eliminatòria del Barça de la Champions i de la quasi virtual eliminatòria de la lliga, molta gent seguidora d’aquest gran equip podria caure en una gran decepció i frustració. Jo personalment he de dir que el futbol mai m’ha despertat especial passió, però darrerament l’he viscut (a través del Barça) com un element d’identitat nacional, i d’aquí que l’hagi seguit una mica més. En tot cas, avui, tot i la certa “decepció” de la derrota del Barça davant el Chelsea, he pensat si potser no era millor i tot això, perdre. A vegades es guanya i a vegades es perd, però el que està clar és que en els darrers tres anys el gruix de la població no fem sinó perdre. Perdem en drets laborals, en drets i cobrertura social, en perspectives de futur, en capacitat adquisitiva, en qualitat de vida, en democràcia i llibertat. La crisi econòmica i financera, agreujada per un tractament desigual i injust per part de l’estat espanyol està portant el nostre país a una greu situació econòmica i social com no havíem viscut mai abans. I aquí és quan em pregunto si no podem aprendre també una lliçó de les derrotes del Barça… Al cap i a la fi, el futbol a la nostra societat del S. XXI ve a complir el mateix efecte que el “Panem et circenses” dels romans quan l’imperi començava a fer fallida. A tothom li pot agradar l’esport i l’espectacle, i es normal que a tothom li agradi que el seu equip guanyi, però quan això ens distreu dels autèntics problemes, potser és moment d’aturar-nos i reflexionar. Està clar que el Barça és un gran equip i que aporta molt al nostre país i a la visibilització de la nació catalana arreu del món. Però potser a la vegada fa que ens distraguem d’allò fonamental. Així que potser de tant en tant millor perdre una lliga o una copa si en podem treure molt més a llarg termini per a tota la societat. I aquí és quan penso: i si juguéssim tot el país al mateix equip? Ens podria vèncer algú?

Justament avui parlava amb un conegut sobre l’impacte de les grans cadenes de distribució (hipermercats, supermercats, multinacionals diverses…) sobre els drets laborals arreu del món però també sobre l’economia local. I em venia a dir com a la seva família, venedors i botiguers de tota la vida, els queden els dies comptats per la gran competència i pressió d’aquestes grans cadenes sobre el petit comerç local i de proximitat. I em deia que fins i tot a ell a vegades li costava “sortir” d’allò establert i que tot i ser-ne molt conscient i viure-ho en pròpia pell, acabava anant a comprar tant sovint al Decathlon, a l’IKEA, o al Carrefour, amb el conseqüent impacte negatiu que això tenia sobre el comerç local. I llavors ho he vist clar, ens cal prendre consciència de nació, de país, i jugar tots i totes al mateix equip. Per això hem de prendre consciència de tot allò que som capaços de fer, i donar-nos suport mutu. I és que possiblement ara més que mai, toca viure i consumir local i català. Davant la terrible situació econòmica i social que estem vivint, i davant les amenaces espanyoles d’intervenir la Generalitat, només unint-nos i jugant al mateix bàndol podrem sortir de l’actual crisi i esdevenir un gran país exemplar, fins i tot encara que no tinguéssim el Barça.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s