Apologia per un món sense fam (i potser sense crisis?)

cistella de verdures agroecològiquesAquest post pretén ser una crida a un altre model de producció i consum alimentari, basat en una dieta predominantment vegetariana, de proximitat, i de producció agroecològica (respectuosa amb el medi ambient i amb els drets laborals de les persones).

Per començar, si al món es pateix fam no és per una qüestió de “baixa productivitat agrícola” sinó per una mala planificació de la producció i distribució dels aliments, així com per un repartiment injust i desigual dels mitjans de producció (bàsicament: terres i aigua, que cada vegada més estan en mans de grans corporacions agroalimentàries). Segons un informe de l’Organització de les Nacions Unides per l’Alimentació i l’Agricultura (FAO), es llencen a la brossa prop d’una tercera part dels aliments produïts al món. Només amb aquestes dades ja podríem rebatre perfectament totes les “llegendes urbanes” sobre la manca de productivitat de l’agricultura ecològica. Però hi ha més contrainformacions encara!

Això de que “és sabut que l’agricultura ecològica produeix molt menys” no és una obvietat. De fet no és quelcom que es pugui generalitzar, hi haurà casos de tot. Però sí que existeixen estudis empírics on s’ha demostrat que els cultius ecològics poden ser igual o fins i tot més productius que els convencionals (tot és qüestió de fer-ho bé!). Més informacions en aquest informe de l’Institut Sindical de Treball, Ambient i Salut.

Per altra banda també hem de tenir en compte que possiblement les persones que avui en dia siguin més “irresponsables socials” en qüestió de consum serien les “carnívores” (entenent aquí per carnívores aquelles persones que mengen carn més de dos cops per setmana, o sigui: la gran majoria de la població dels països desenvolupats!). I és que està demostrat que no és necessari un consum de carn tan elevat per aconseguir tots els nutrients necessaris per a un bon nivell de nutrició. A més, moltes proteïnes, aminoàcids, i vitamines del grup B es poden aconseguir també de fonts no càrniques, com els llegums, els llevats o les algues (entre elles la meravellosa espirulina, de fàcil cultiu al balcó de casa). I és que resulta que per aconseguir produir un Kg de carn bovina es necessiten entre 10 i 16 Kg de cereals i llegums, fins a 16.000 litres d’aigua i una aportació considerable d’energia (sovint provinent de combustibles fòssils). Però en canvi un Kg de carn no és precisament entre 10 i 16 vegades més “nutritiu” que un Kg de cereals o llegums. Així que només que reduíssim notablement el nostre consum càrnic, l’increment d’aliments disponibles d’origen vegetal seria tan gran que podríem arribar a alimentar tota la humanitat amb cultius agroecològics i encara ens sobraria menjar!!

I per últim, fins i tot sense entrar a valorar com la producció agroalimentària convencional té impactes negatius en el medi ambient, la biodiversitat i la salut de les persones degut a l’ús intensiu de fitosanitaris, combustibles fòssils i Organismes Modificats Genèticament, també hi ha una altra qüestió, que és l’aportació de nutrients dels aliments segons com aquests s’hagin produït. I és que també hi ha estudis que demostren que un mateix aliment produït de forma ecològica pot arribar a ser més nutritiu que aquell produït de forma convencional. Així que si en comptes d’avaluar la productivitat en termes de “Kg produït per hectàrea” ho fem en termes de “Nutrients produïts per hectàrea” veurem com la producció ecològica també és més “competitiva” i eficient! (això sí, malauradament no beneficia a les grans corporacions agroalimentàries i indústries químiques i farmacèutiques productores de fitosanitaris i químics d’alta toxicitat… una pena…? Potser ens hem de parar més sovint a pensar què hi ha darrera de les “informacions” que ens arriben dels grans canals convencionals de comunicació!).

Així doncs, pel que fa al tema de l’alimentació i prou, crec que queda prou argumentada la proposta. I l’únic punt on es podria rebatre (i només parcialment) aquesta aposta per una alimentació agroecològica, predominantment vegetariana i de proximitat, seria per la banda del preu de compra. Quants cops he sentit a dir: “menjar productes ecològics és només per rics!” I com d’equivocada és aquesta afirmació! Finalment produir aliments ecològics i de qualitat no té perquè ser tan car. Jo fa anys que en consumeixo, i he constatat que m’acabo gastant pràcticament el mateix que abans, i que finalment la despesa mensual en alimentació depèn molt més dels capricis que et permetis -molts d’ells sovint innecessaris- i dels cops que surts a menjar fora de casa, que no pas del fet de consumir ecològic o no). Però és que a més, apostar per un model de producció agroecològica local i de proximitat també dóna feina al nostre país, a la gent de les nostres ciutats i pobles, i si pagar una mica més implica donar més feina digna a més persones, en l’actual situació de crisi econòmica, aquesta podria ser també una gran solució. Ens cal produir i consumir més producte local i de qualitat, i importar menys producte de l’estranger, en molts casos de mala qualitat i que possiblement hagi implicat diverses externalitats negatives en la seva producció, transport transoceànic i distribució insostenible. Per no parlar del terrible perill de dependre alimentàriament de l’estranger el dia que el petroli comenci a anar escàs (cada vegada més proper) o pugi vertiginosament de preu (fet que encara em sembla més proper i tot, veient als preus que està darrerament la benzina…!).

Salut i agroecologia! 😉

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s