El futur laboral: 21 hores setmanals, i més felicitat

Fa temps que ho dic, hi ha algunes reformes radicalment transgressores però molt ben fonamentades, que amb una voluntat política forta podrien portar-nos bastant fàcilment a un món més sostenible, just, feliç, i econòmicament pròsper. Rellotge. Jornada laboral 21hPotser les 3 que em ronden més recurrentment pel cap són: la renda bàsica universal, el canvi de model productiu amb obsolescència programada cap a un model productiu basat en serveis i poc intensiu en recursos materials, i la jornada laboral reduïda (que pot anar estretament lligat amb la proposta de renda bàsica universal). A veure si amb aquest suposat “gir cap a l’esquerra” de les darreres eleccions municipals, i tant de bo que amb un gir encara més esquerrós i independentista el proper 27-S, comença a haver-hi polítics que apostin decididament per aquestes iniciatives tan “senzilles” (per bé que facin molta por!) i d’elevat impacte.

Avui faré una breu reflexió sobre aquest darrer punt: la jornada laboral de 21h.

La proposta en si no és nova, i de fet ja es començava a vaticinar fa un parell de segles amb els inicis de la revolució industrial: si les millores tecnològiques podien multiplicar la productivitat del treball, això havia de poder comportar un increment en els salaris, una reducció en els preus dels béns, i/o una reducció en les jornades laborals. Les dues primeres podríem dir que “fins a cert punt”, i molt relativament, s’han complert. Però la jornada laboral de 40 hores fa moltes i moltes dècades que no s’ha modificat. Explicació: l’increment (quasi exponencial) en la productivitat que hem viscut en el darrer segle ha anat principalment a enriquir el gran capital i generar més desigualtats, en comptes de repartir-se de manera equitativa entre tota la ciutadania global. El 1930, John Maynard Keynes va presumir que inicis del segle XXI, la setmana
laboral podria veure’s dràsticament reduïda, no només a 21 hores sinó a 15 hores. Potser estava equivocat, però no anava mal encaminat…

En aquest sentit, la New Economics Foundation, un centre de recerca i acció independent que busca i mostra el benestar econòmic real, junt amb el grup d’EcoPolítica proposa un canvi radical de paradigma amb la reducció de la jornada laboral de 40 a 21h. Encara que la gent podria triar entre treballar més hores o menys hores, la New Economics Foundation proposa que la setmana laboral de 21 hores o el seu equivalent distribuït al llarg de l’any hauria de convertir-se en
la norma que el govern, l’empresariat, els sindicats, els treballadors, i tota la societat esperéssim.

Una setmana laboral «normal» de 21 hores podria ajudar a abordar una sèrie de problemes urgents i interrelacionats: excés de treball, desocupació, consum excessiu, altes emissions de carboni, benestar baix, desigualtats consolidades, així com la falta de temps per viure d’una forma sostenible, preocupar-se pels altres, i simplement gaudir de la vida.

Vint-i-una hores és una xifra que s’aproxima a la mitjana del que la gent en edat de treballar a Gran Bretanya dedica al treball remunerat, i és una mica més del que de mitjana es dedica en el treball no remunerat. Els experiments duts a terme amb un nombre menor d’hores de treball semblen indicar que, amb unes condicions estables i un salari favorable, aquesta nova norma de 21 hores no només tindria èxit entre la gent, sinó que a més podria resultar coherent amb la dinàmica d’una economia sense carboni.

Però com assegurar uns ingressos i un salari mínims en una situació així?

Aquesta és la gran pregunta, i hi ha solucions. Entre les opcions per resoldre l’impacte que una setmana laboral més curta pugui tenir sobre els salaris s’inclouen la distribució dels ingressos i de la riquesa per mitjà de majors impostos progressius; un salari mínim més elevat; una reestructuració radical de les prestacions socials; un comerç d’emissions de carboni dissenyat per a la redistribució de la renda a les llars necessitades; més i millors serveis públics; i incentivar l’activitat i el consum no mercantiltizats. Totes aquestes mesures podrien ser perfectament compatibles i complementades amb la proposta de renda bàsica universal.

Al final, del que es tracta és de viure millor, ser més feliços/es, i assegurar la sostenibilitat i la justícia del nostre planeta. I només cal voluntat política clara, i el canvi vindrà progressivament.

Com deia Nicholas Georgescu-Roegen al 1971: «El veritable producte del procés [econòmic] és un flux immaterial: el plaer de la vida»

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s