Quatre raons per votar la CUP en comptes de “Catalunya Sí que es pot”

Es pot estar a favor o en contra de la independència, i en aquest article no entraré a fons a donar raons cap una banda o l’altra, sinó a fer una reflexió des de les esquerres que espero que pugui ajudar a definir el sentit de vot d’aquella gent indecisa o que potser fins i tot s’estava plantejant ja molt clarament votar “Catalunya Sí Que Es Pot” (CSQP).

CUP
I no us perdeu l’espot electoral de la CUP: https://www.youtube.com/watch?v=GUvo4sjigLM

 Abans que res, i per transparència i honestedat (si és que no ha quedat ja prou palès al títol), escric aquest article des d’un posicionament clarament d’esquerres, social, i independentista. Per bé que vull deixar clar que el meu sentiment independentista mai ha estat d’aquells “de raça”, excloents, o provocats per l’interès de buscar excuses. Sinó que em defineixo com un independentista inclusiu, amb arrels espanyoles i gran afecte per la diversitat. I aquest fet, en contra del que molts politòlegs teòrics diuen, en mi (i en molta gent que conec) no va gens renyit amb voler un país més just i social, i en lluitar com el qui més per aconseguir-lo (i si en voleu exemples pràctics, demaneu-me’ls, que estaré encantat d’explicar-vos-els en detall! ;-)).

Així doncs, davant les eleccions històriques i excepcionals del 27S, vull animar a la gent realment d’esquerres i que busquen un canvi social a afegir-se al Sí, però no precisament al de Junts Pel Sí (JxSí), sinó al d’una crida constituent popular.

Parlant amb gent de moviments socials i d’esquerres, m’he trobat que a vegades s’associa massa el procés sobiranista al senyor Mas i a la dreta (o pseudo-dreta) catalana. I això és un gran error. Estarem d’acord que JxSí no és una coalició de partits i societat civil de tall extremadament social, però que no ens vinguin amb la cantarella de què és el partit del Mas o una pantomima on s’amaga en Mas i orquestrada per ell. Qui diu això potser peca una mica massa de càrregues emocionals i és poc realista, i ningú podrà negar-li a JxSí que té un gran mèrit per tota la gent que hi participa posar-se d’acord en uns bàsics (que inclouen un considerable caràcter social, per més que la gent que s’autoproclama “realment” d’esquerres no ho vulguin acceptar). Diguéssim que tot i que ERC no sigui una esquerra massa a l’esquerra, la seva presència a JxSí, juntament amb personatges de la societat civil o gent amb uns ideals socials gens qüestionables com en Raül Romeva o en Toni Comín, afegit al fet que Unió ja no mareja la perdiu dins de CDC, fa que la candidatura de JxSí sigui molt excepcional i considerablement engrescadora des d’un punt de vista de canvi social i participació ciutadana.

No obstant, per a gent realment d’esquerres i que aspirem a canvis socials profunds, a Catalunya (comparat amb la resta d’Espanya) tenim la sort de tenir un ventall prou ampli de partits amb possibilitats de tenir representació parlamentària. I tenim la sort de tenir la CUP, un partit de base, assembleari i realment a l’esquerra, que conscientment mai ha volgut associar-se a grans partits de l’establishment o la “casta”, per més suposadament d’esquerres que fossin. I amb això no estic dient que la CUP sigui perfecte o no tingui els seus punts dèbils, també n’hem de ser conscients, però crec que ningú em negarà tota l’experiència que ha anat recollint al llarg dels anys en el municipalisme, i segur que (després dels tres anys de presència parlamentària) ningú posarà en dubte la capacitat de pressió social i d’oposició als partits de govern que ha demostrat la CUP. I no crec que ningú s’atreveixi a qüestionar-los el seu programa social i clarament rupturista.

En qualsevol cas, sent conscients dels límits de la CUP però tenint clar el seu programa social, la principal diferència que té amb CSQP (i aquí sí que espero que em permeteu la simplificació) és la sobirania de Catalunya reclamada unilateralment, o bé subjugada a un procés de reforma constitucional negociada amb la resta d’Espanya.

I com ja comentava al meu anterior post, no ens enganyem… perquè a Espanya hi pugui haver una reforma constitucional profunda (i encara més si la volem de tall realment social), encara ha de ploure molt, i el bipartidisme del PPSOE encara ha de caure molt més avall. I això no es farà d’un dia per l’altre (a no ser que hi hagi fets històrics i excepcionals que ho precipitin… com per exemple la independència d’una regió d’Espanya… potser?).

Arribats a aquest punt he de dir que la gran majoria dels arguments que em solen donar la gent d’esquerres contra la independència de Catalunya, crec que es poden combatre molt més clarament votant per la CUP el 27S que no pas votant per CSQP o altres opcions. I la resta d’arguments contra la independència, els de càrrega més emocional (totalment lícits! Només faltaria!), o els de la por, crec que cada cop va quedant més clar que en una nova Catalunya no serien tan greus ni de bon tros com els partits unionistes (i sobretot de la dreta) ens volen fer creure. En tot cas, ara no entraré a debatre’ls i comentar-los un per un, i si de cas calgués, ho deixo per un altre post.

Així doncs, em saltaré els arguments pro-independència basats en raons històriques, d’identitat i cultura, o simplement econòmiques, per ser pragmàtic i donar-vos 4 raons de pura matemàtica electoral a favor del canvi social:

4 Escenaris post-electorals

Analitzem el possible paper de la CUP en els potencials escenaris post-electorals. (Sense entrar en el debat estèril de si donaria suport a la investidura d’en Mas o no, que no hauria de ser el tema que ens preocupi més, ja que allò realment important és l’equilibri de forces en el futur govern de concentració, i més encara, la feina que portin a terme finalment en el dia a dia).

  1. Junts pel Sí té majoria absoluta. Poc a fer, però aleshores el més probable és que la CUP doni suport al procés (ja que a JxSí els pot interessar per legitimar-lo més de cara a l’estranger) i pugui tensar-lo cap a un posicionament més participatiu i de caire més marcadament social.
  2. Junts pel Sí té una gran majoria però necessita algun escó (o vots!) de la CUP per la majoria absoluta. Aquí sí que la CUP pot fer una considerable pressió per assegurar que el procés d’independència sigui realment participatiu i de caràcter social.
  3. Junts pel Sí necessita clarament els escons i vots de la CUP per assolir la majoria absoluta. En aquest cas, el paper de la CUP (tot i no ser còmode) serà clau i podrà treballar clarament per garantir un procés consituent participatiu i de marcat caràcter social i rupturista amb l’Status Quo espanyol i de la Troika.
  4. Entre la CUP i JxSí només arriben a la majoria absoluta amb escons dels partits a favor d’una 3a Via. Aquest escenari dependria del repartiment d’escons entre aquests partits suposadament federalistes i a favor del dret a decidir subjugat a l’Estat espanyol. Però fent una anàlisi des de l’esquerra, es podria pensar en un escenari d’exploració de reforma constitucional i projecte de federalisme a Espanya. No obstant, aquest “follet del federalisme” vindria altament condicionat per l’equilibri de forces finals a les properes eleccions espanyoles, en les quals, no ens enganyem, molt hauria de canviar per a què els partits suposadament pro-federalistes tinguin una majoria prou gran (més encara si ho limitem a Podemos, únic partit federalista de tall realment més social), i moltíssim més hauria de canviar per a què -en un exercici d’humilitat i visió de país -fossin capaços de superar les seves diferències i posar-se d’acord per treballar conjuntament per un nou país respectuós amb les diferents nacionalitats que el componen. (cal recordar que el missatge anti-casta de Pablo Iglesias i Podemos fa difícil pensar en un procés de negociació i entesa en la mateixa taula que el PP i el PSOE).

En qualsevol cas, aquest darrer escenari implica un munt d’incerteses accentuades per l’immobilisme espanyol, grans dubtes sobre la seva viabilitat real, i un període d’execució tan llarg, que hi podem perdre massa pel camí (i possiblement un cop esgotat sense cap resultat positiu, tornéssim a una situació similar a la d’aquest 27S). En aquest sentit, un procés d’independència com el que es planteja en el full de ruta de JxSí és realment trencador i amb uns terminis accelerats, però prou realistes.

Així doncs, de 4 possibles escenaris post-electorals, i parlant en clau de canvi social, n’hi ha 3 on clarament votar la CUP pot marcar la diferència, i un de quart on tampoc no hi faria mal, ja que si finalment l’única opció de canvi real és explorar la via federalista i de reforma constitucional a Espanya, segur que la CUP hi participarà per tensar-la clarament cap a una societat més justa i realment respectuosa amb les diferències nacionals.

Així que, per què no intentar-ho? Animeu-vos a votar la CUP, que pitjor segur que no estarem. I no patiu per la situació d’Espanya després d’una independència de Catalunya! Nosaltres no fem servir el discurs de la por, sinó al contrari, el de l’esperança. I estic segur que podrem fer molt més per als nostres conciutadans i conciutadanes d’Espanya des d’una Catalunya independent i que els parli de tu a tu que no pas com estem ara.

Els grans canvis (i avenços) històrics quasi sempre s’han donat en moments excepcionals. I oportunitats de canvis radicals com aquesta n’hi ha poques a la vida, no la deixem passar!

Mandela Impossible

“Que les vostres decisions responguin a les vostres esperances, no a les vostres pors.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s